Anar al contingut

editorial

Els 'menes': somnis i esperança

La visita a la localitat natal de molts menors migrants mostra la seva realitat: fugen de la pobresa per millorar la seva vida

El Periódico

Els 'menes': somnis i esperança

FERRAN NADEU

De la història dels menors immigrants tutelats per la Generalitat, els menes, sabem la que es desenvolupa aquí. Com arriben en un número creixent. La inexistència d’un pla integral d’acollida que inclogui allotjament i manutenció, però tampoc formació i, arribat el moment, oportunitats laborals. Les dificultats que troba la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) per atendre’ls amb els recursos disponibles. L’explotació que la ultradreta fa dels minoritaris problemes de violència i de convivència per estigmatitzar el col·lectiu i convertir en un assumpte de seguretat un tema que és d’atenció social a uns joves que, mai s’ha d’oblidar, són menors i han de ser tractats i protegits com a tals.

Però la història dels ‘menes’ té un origen, com mostra el reportatge que publica avui EL PERIÓDICO, a Kasr al-Kabir, la localitat marroquina d’on procedeixen el 30% dels menors marroquins que viuen tutelats a Catalunya.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les històries que expliquen els ciutadans de Kasr al-Kabir són de pobresa i de somnis d’Europa. Moltes famílies dels barris més desfavorits de la localitat volen embarcar els seus fills en una pastera amb l’esperança que trobin a Europa un futur que allà no tindran. No envien els seus fills, no es queden sense els joves, perquè a Europa delinqueixin o es neguin a integrar-se. Els envien, en molts casos endeutant-se amb màfies cruels que converteixen el viatge dels menors en un infern, perquè accedeixin a les oportunitats que al Marroc els estan vetades. Són joves que arrosseguen un passat de dolor i misèria amb què ells i les seves famílies no es van voler conformar. Ningú se separa dels seus fills i els envia a un viatge tan incert amb l’objectiu que acabin dormint a la intempèrie en bancs públics, com caricaturitza la ultradreta l’odissea vital d’aquests nois.

A l’hora d’analitzar el fenomen dels ‘menes’ massa sovint s’oblida aquest component humà. És cert que els recursos són limitats, que l’adaptació no és senzilla i que poden haver-hi problemes de convivència. La gestió de la tutela d’aquests nois és una tasca molt complexa en la qual s’han d’implicar totes les administracions. Però no s’ha d’oblidar qui són i d’on venen: són menors d’edat, que han abandonat casa seva per llaurar-se un futur. Els ‘menes’ venen perseguint un somni, no per crear problemes.