Anar al contingut

A peu de carrer

Objectius de Desenvolupament Sostenible: El compte enrere ha començat

DANIEL IRUNGU

Objectius de Desenvolupament Sostenible: El compte enrere ha començat

Daniel Ortiz

Vuit dels nou principals riscos que haurem d’afrontar durant els pròxims anys, segons The Global Risks Report 2019 del World Economic Forum, estan directament relacionats amb la sostenibilitat. En concret, i en aquest ordre, són els següents: episodis climàtics extrems; fallades de les mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic; desastres naturals; atacs cibernètics; pèrdua de biodiversitat i col·lapse dels ecosistemes; crisi de l’aigua; desastres ambientals causats per l’home; migracions involuntàries a gran escala i intensificació dels conflictes. És a dir: excepte en el cas dels atacs cibernètics, tots els principals riscos, ja siguin de naturalesa ambiental o social, estan estretament vinculats amb la sostenibilitat del planeta.

Davant d’aquest escenari, ¿quin rol li correspon a l’empresa? ¿Què poden o han de fer les companyies? ¿Què en podem esperar? D’entrada, s’ha de reconèixer que, tot i que les empreses no són l’únic actor responsable de la sostenibilitat del planeta (ja que comparteixen protagonisme amb els governs, les institucions públiques, la ciutadania i la societat civil organitzada), el seu impacte és absolutament determinant no només per al desenvolupament econòmic, sinó també per a l’equilibri  ambiental i el social. Emissions de CO2 i de gasos amb efecte d’hivernacle; consums d’aigua, energia i matèries primeres; abocaments, reciclatge i impacte sobre la biodiversitat; condicions laborals, formació i desenvolupament professional; gestió de la diversitat, respecte i protecció dels drets humans, impacte sobre les comunitats i recolzament al desenvolupament local; aprovisionament responsable i compra de proximitat; diàleg amb els grups d’interès, transparència, integritat, etc. són només alguns dels gairebé infinits aspectes directament o indirectament afectats per l’activitat empresarial.

Conclusions ombrívoles

En segon lloc, i ja que l’activitat empresarial és tan decisiva per al futur de la humanitat, la qüestió més rellevant és: ¿què fan les empreses en matèria de sostenibilitat? ¿Com informen del que fan i quins compromisos estan disposades a assumir? O, dit d’una altra manera: ¿quina és la seva estratègia de sostenibilitat, si és que en tenen una?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Recentment s’ha publicat el segon informe anual de l’Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), elaborat per la Càtedra Lideratges d’Esade i promogut per la Fundació La Caixa, amb la finalitat d’estudiar el nivell de compromís de les empreses espanyoles amb els 17 grans objectius establerts per les Nacions Unides per a l’any 2030. De l’anàlisi de les memòries de sostenibilitat de 169 empreses espanyoles cotitzades, corresponents a l’exercici 2017, s’extreuen unes conclusions certament ombrívoles. Per exemple, en un context de poca transparència, en el qual només el 55% de les empreses analitzades divulga informació no financera, emergeixen dades com les següents: només el 38% de les empreses cotitzades informen sobre el seu consum d’aigua i només el 36% sobre el seu consum energètic. Només sis de les empreses estudiades arriben al 40% de dones en posicions directives, mentre que el 60% de les empreses no arriben ni al 20%. Només el 35% informa sobre la seva política d’aprovisionament, el 25% sobre contractació de proveïdors locals i un gairebé irrisori 15% sobre drets humans a la cadena de valor. Es tracta de xifres molt baixes, per no dir inacceptables, i que haurien de fer saltar totes les alarmes. Anem contra rellotge. El compte enrere ha començat, però la gran majoria d’empreses encara no s’ha assabentat i continua actuant com si la situació d’emergència ambiental i social en la qual ens trobem no anés amb elles.

L’informe internacional Planeta Viu 2016 publicat per WWF destacava que “per satisfer les seves necessitats actuals, la humanitat està consumint una quantitat de recursos naturals equivalent a 1,6 planetes. En cas de continuar així, el 2020 es necessitarien 1,75 planetes, i 2,5 planetes el 2050”. S’han de transformar radicalment els models de negoci, reinventar el propòsit de les organitzacions en vista de l’Agenda 2030 i incorporar els ODS al cor de l’estratègia empresarial. Ja no és possible continuar al·legant ignorància o indiferència. S’ha de promoure amb urgència un autèntic canvi de paradigma empresarial, basat en la competitivitat sostenible i responsable. El temps s’acaba. S’ha d’actuar aquí i ara. 

*Profesor associat del departament de Ciències Socials d’Esade (URL)