Acabar amb el malbaratament alimentari

Un dels múltiples desequilibris, i no el més petit, sobre els quals vivim instal·lats inconscientment ésel malbaratament alimentari. Produïmuna quantitat d’aliments molt superiora aquella que consumim, tot i que, incomprensiblement, encara avui, en ple segle XXI, 800 milions de persones (una de cada 9) passen gana al món. A escala global es considera que es perd, es rebutja o es malgasta un terç de tots els aliments produïts. A Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula quees desaprofiten 262.470 tones anuals d’aliments(només tenint en compte el comerç al detall, la restauració i les llars), el que equival a 35 quilos per persona i any.

Les causes del malbaratament són diverses i difícils d’aturar. En primer lloc, el mercat incentiva la sobreproducció estructural d’aliments. En segon lloc, els consumidors ens hem tornat tan absurdament exigents i capritxosos que tendim a rebutjar qualsevol tipus de fruita o verdura queno tingui les formes, els colors, les textures i les mides idealment esperades. I, en tercer lloc, els aliments han patit una profunda desvaloració social: són relativament barats i sembla que no importa gaire si els llencem a les escombraries sense massa objeccions. No cal dir que aquestes pautes de comportament ciutadà ocasionen unelevadíssim dany mediambiental i són completament insostenibles.

En el marc dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides per a l’any 2030, n’hi ha un, el 12è, dedicat al consum i la producció responsables. I, en relació amb el desaprofitament alimentari, la meta establerta és aconseguiruna reducció del 50% al final de la dècada vinent.

Notícies relacionades

No llencis menjar a les escombraries (et costa 250 euros a l'any)

¿Què ofereix Salvador Illa?

En aquest context, ¿què podria o, més ben dit, què s’hauria de fer des de Catalunya? Recentment, l’ARC ha presentat el primer pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya (2019-2020), articulat al voltant de6 grans reptes, 18 accions i 133 projectes concrets. Els reptes són: 1) generar coneixement per poder comprendre i mesurar millor el fenomen del malbaratament alimentari; 2) sensibilitzar, educar i capacitar per a l’acció; 3) impulsar accions per a la prevenció en origen i al llarg de tota la cadena alimentària; 4) impulsar accions per a la recuperació i l’aprofitament dels aliments; 5) desplegar un nou model de governança basat en la coordinació dels diversos agents al llarg de la cadena alimentària; i 6) promoure un marc normatiu que incrementi i acceleri l’impacte de les accions.

El pla és el fruit de quatre mesos de treball per partd’un grup de 50 expertsdels àmbits social, empresarial, públic i acadèmic, i constitueix un excel·lent exemple de col·laboració entre les esferes política, econòmica i del tercer sector. Cal felicitar l’ARC. Per afrontar la complexitat dels grans reptes del presentes requereixen lideratges col·laboratius,capaços de teixir aliances entre tots els actors.