Anar al contingut

Editorial

Torra i Colau i els bloquejos

El president i l'alcaldessa se citen a aprovar els pressupostos del Govern i l'Ajuntament de Barcelona

firma editorial català

El Periódico

Torra i Colau i els bloquejos

ALBERT BERTRAN

Després del llarg cicle electoral, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va reunir per primera vegada amb el president de la Generalitat, Quim Torra. No va ser una entrevista fàcil, ja que les dues institucions i els seus respectius dirigents mantenen diferències en terrenys importants, sobretot en el de les inversions i la seguretat. Sens dubte, l’aspecte més positiu de l’entrevista va ser la intenció expressada per l’ajuntament i el Govern de la necessitat d’aprovar els pressupostos de les dues institucions i, si és possible, també els de l’Estat quan hi hagi un Govern a Madrid. Tant Colau com el conseller Damià Calvet, que va comparèixer en nom de Torra, van desitjar que sigui com més aviat millor. L’alcaldessa va ser especialment contundent a l’expressar que les institucions són de tothom i que “la ciutadania està farta de veure-les bloquejades”. Certament, és responsabilitat de tots, començant pels màxims dirigents, esforçar-se per acabar amb el bloqueig institucional i la proliferació de línies vermelles.

En la resta dels temes importants no hi va haver acords, tot i que l’alcaldia i el Govern es van citar a la comissió mixta que es reunirà a l’octubre. Colau va xifrar en 280 milions la falta d’inversió de la Generalitat a Barcelona des del 2011, un deute ciutadà del qual no va reclamar el pagament, però va instar que el Govern augmenti en 30 milions la seva aportació anual de 190 milions per compensar aquest dèficit. La Generalitat no admet el deute com a concepte ni les xifres (puja fins a 290 milions l’aportació anual) i, en tot cas, l’atribueix a la crisi i al Govern central pel dèficit fiscal i pels incompliments de l’Estatut en inversions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El desacord en seguretat no va ser més petit. Colau considera insuficient l’augment de 300 mossos a Barcelona promès pel conseller Buch, a qui va acusar de deslleialtat per les seves declaracions sobre si l’ajuntament s’havia relaxat en aquest assumpte. Tres-cents mossos més potser no són suficients per lluitar contra la inseguretat, però Colau va ser poc convincent al defensar la seva actuació contra el top manta, sobretot al veure els resultats obtinguts pel regidor Albert Batlle en només dos dies. Calvet es va alinear amb Buch i va qualificar la política de Colau d’“erràtica”. El desacord es va estendre així mateix a la reacció a la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, davant de la qual Colau va defensar la neutralitat institucional i va traslladar el protagonisme de les previsibles protestes a les organitzacions civils.