10 d’ag 2020

Anar al contingut

Lluita pel reconeixement

La cultura de base fa pinya

Isabel Sucunza

Més de 40 entitats dedicades a la cultura de base volen reivindicar-se davant de les institucions polítiques de Barcelona

Hi ha un conte de Lucia Berlin, “Manual per a dones de fer feines”, ”, que dóna títol al llibre que fa tres d’anys van publicar les editorials L’Altra en català i Alfaguara en castellà. La protagonista, tot anant en autobús de casa en casa per netejar per a uns i per a altres, va coincidint amb altres dones de fer feines amb qui intercanvia consells, xafarderies, preocupacions a partir de les quals fa una mena de premises a tenir en compte si no vols deixar de viure la vida digna que et correspon per tantes hores de feina –és a dir, de la teva vida- que hi dediques.

Hi pensava dimarts passat, en aquest conte, quan tornava cap a casa després de la roda de premsa que aquell matí la gent de La Poderosa (dansa), de Telenoika (audiovisual) i de l’Antic Teatre havien organitzat per a presentar el document amb què més d’una quarantena d’entitats dedicades a la cultura de base es fa valdre davant les institucions polítiques culturals de la ciutat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La sala de teatre de l’Antic aquell matí ben podria haver estat el 42-Piedmont, el bus que al conte de la Berlin va cap a la Jack London Square; o el 40-Telegraph Berkeley, que passa pel davant de la bugaderia d’en Mill. Les veus que es van aixecar dimarts dins d’aquella sala parlaven d’anys de feina, de servei motivat per alguna cosa molt més gran que qualsevol numeret, sigui en euros o en recompte d’usuaris d’un equipament –“M’interessa més saber, no quants espectadors han vingut al meu espectacle, sinó què els ha passat als espectadors que hi han vingut”, va respondre-li el coreògraf Pere Faura a un tècnic de la Generalitat que hi havia parlat abans.

La sala de l’Antic, aquell matí, era curulla de gent que reclamava una consideració, de la qual, en molts casos, depèn la seva subsistència, a unes institucions que no només molts cops acaben fagocitant la seva feina, sinó que els maltracten sistemàticament demanant-los llicències i rendiments econòmics que no els pertoquen i fent passant pel davant interessos de caràcter privat només destinats a enriquir uns pocs, que són els de sempre.