Lluita contra la contaminació

Peatge, sí, i més mesures

Ens hem d'afanyar a implantar taxes per reduir la circulació de vehicles, però també per agilitar la fluïdesa i el confort del transport públic

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49196418 barcelona  24 07 2019  contaminaci n en barcelona se al de z190724163319

zentauroepp49196418 barcelona 24 07 2019 contaminaci n en barcelona se al de z190724163319 / FERRAN NADEU

Els criteris higienistes han guiat les propostes urbanístiques des del segle XIX. Evitar l’amuntegament que facilitava la propagació de la tuberculosi, millorar la qualitat de l’aigua per controlar tifus o còlera, allunyar les fàbriques per evitar els problemes pulmonars, van ser el detonador de l’organització urbana que va delinear la ciutat moderna. Actualment, treure el cotxe de les ciutats i reutilitzar els espais que ha envaït és un dels grans reptes.

Sí,  ens hem d’afanyar a implantar taxes per reduir la circulació de vehicles. La mala qualitat de l’aire i els efectes derivats de l’alta concentració de diòxid de nitrogen estan obligant totes les ciutats a implantar zones de baixes emissions (LEZ, en les seves sigles en anglès). Les recerques confirmen la gravetat de la situació. Totes les ciutats europees estan aplicant mesures. Göteborg, Amsterdam, Berlín, París, Lisboa i Grenoble en són alguns dels casos mes estudiats. Els peatges i mesures complementàries han significat una reducció significativa en els nivells de contaminació, l’espai públic ha sigut incorporat a la xarxa d’espais socials i la distribució de mercaderies s’ha adaptat a la situació. Londres va aplicar el 2003 una taxa d’11,50 lliures a l’àrea central que s’ha ampliat amb 12,50 lliures més per a vehicles que no compleixin requisits de baixa emissió (ULEZ) a l’àrea del Gran Londres de 1.600 quilòmetres quadrats (2,5 vegades l’àrea metropolitana). Madrid va ser la primera ciutat a Espanya que ho va implantari no serà possible tornar a la situació anterior –encara que decideixin convertir el tema en argument de debat polític corrosiu–. L’ultimàtum de la reglamentació europea simplificarà i farà més fàcil l’aplicació de mesures dràstiques. 

Barcelona, el problema té una dificultat afegida. Els carrers de l’Eixample són actualment autèntiques carreteres on els cotxes travessen la ciutat a velocitats de vertigen, una cosa còmoda per als que viuen fora, però insuportable per als que viuen al districte central. Mereix un capítol a part el tramvia a punt d’enllaçar-se, confio de Macià a Glòries, que encara ha d’arribar, embarrancat en discussions absurdes.

Al meu parer, aplicar el peatge s’hauria de complementar amb altres mesures que agilitin la fluïdesa i el confort del transport públic.

-La distribució de l’aparcament pot ser dissuasiu o contribuir a augmentar la circulació. Emmagatzemar el cotxe ha de ser car i complicat al centre. París, per exemple, ha tancat 14.000 places al centre i aparcar costa uns 100 euros/dia.

Notícies relacionades

-Falten estacions per multiplicar les existents sobresaturades. En tenim dues a l’espera: l’Estació de França, una de les més boniques d’Europa, i Morrot, situada en un punt estratègic annex al port. El seu enllaç permetria restablir el corredor litoral i contribuir al transvasament de distribució de mercaderies en vehicles pesats al ferrocarril.

Només els vehicles que paguin o aquells imprescindibles han de circular pel centre. Menys cotxes és més salut... millors ciutats i millors paisatges.