Anar al contingut

El tauler polític espanyol

Iglesias no trepitjarà la investidura

DAVID CASTRO

Iglesias no trepitjarà la investidura

Matías Vallés

L'efemèride en curs equipara l'Iglesias condemnat a l'ostracisme amb Michael Collins, l'únic astronauta de l'Apollo XI que tampoc va trepitjar la Lluna

És tan absurd que Pedro Sánchez no sigui investit com que Pablo Casado continuï presidint un PP amb 66 diputats, la tercera part dels que atresorava el 2015. No obstant, els avatars de les minories majoritàries empal·lideixen davant el poema homèric escrit per Pablo Iglesias. El líder emergent ha operat sota el lema que “el cel es pren per assalt”, ha ascendit a les altures celestes a batzegades i ara li comuniquen que no podrà trepitjar la Lluna Promesa, per haver desconfiat del déu d’aquesta història.

L’efemèride en curs equipara l’Iglesias condemnat a l’ostracisme amb Michael Collins, l’únic astronauta de l’Apollo XI que tampoc va trepitjar la Lluna. Va ser condemnat a orbitar el satèl·lit terrestre en una immensa solitud, mentre Armstrong i Aldrin xipollejaven al polsós mar lunar. I si tot Podem quedés fora del Govern, el secretari 
general podria dissimular la seva desventura. No obstant, ha sigut assenyalat com a víctima propiciatòria, substituït per la seva companya d’hipoteca en un capítol digne d’Abraham sacrificant el seu fill Isaac, per ordre del mateix Déu que abans.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per tant, a ningú ha de sorprendre la intervenció punyent de l’antiheroi mosaic Iglesias en el ple d’investidura. A l’encarar-se a Sánchez amb la temperatura dramàtica de 'Qui té por de Virginia Woolf?', van deixar bocabadada la cambra i el país sencer. Fins i tot Vox va tremolar, com els convidats que assisteixen a un sopar on la parella amfitriona es critica sense atendre la publicitat de les seves recriminacions privades. 

Hi havia una obstinació anticlerical en la 'iglesiofòbia' de Sánchez, que volia una Lluna monocolor. Malgrat la virulència, van oferir un dels moments estel·lars de la democràcia teatral, s’havia de rastrejar en el duel escènic de Josep Maria Flotats contra Juanjo Puigcorbé per trobar un antagonisme equiparable. Sánchez atribueix el seu zel i la seva gelosia al risc d’una deslleialtat de Podem, però ja Talleyrand va recordar que la traïció és només una qüestió de dates. Que li preguntin a Rajoy.