24 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

El debat empitjora la investidura

DAVID CASTRO

El debat empitjora la investidura

José A. Sorolla

El cara a cara entre Sánchez i Iglesias va ser d'un calibre tan gruixut, tot i que al final hi hagi acord, ¿com es governa amb confiança després d'haver-se dit coses com aquestes?

Fracassada la investidura de Pedro Sánchez en la primera votació, ningú pot saber que passarà dijous, quan l’aspirant necessita només la majoria simple. Però ni aquesta majoria està assegurada després que Sánchez només obtingués els vots del seu partit i el de l’únic diputat càntabre. Unides Podem (UP), que havia decidit votar ‘no’ –com ho demostra el vot telemàtic anticipat d’Irene Montero—, va canviar a l’abstenció “per facilitar les negociacions”, mentre que ERC, que havia insinuat l’abstenció si hi havia pacte d’esquerres, es va decantar pel ‘no’, juntament amb Junts per Catalunya, PP, Ciutadans, Vox i part del Grup Mixt.

Ara arriben dos dies d’anades i vingudes fins al desenllaç de dijous. La vicepresidenta Carmen Calvo ja ha traslladat una nova oferta a UP després del rebuig de la que incloïa una vicepresidència social sense contingut i els nous ministeris de Vivenda i Joventut. Una oferta, revelada per aquest diari, clarament insuficient per a les pretensions de Podem. La primera sessió del debat va acabar pitjor del que va començar per als dos presumptes socis, amb les responsabilitats del desacord repartides. Sánchez va actuar sobrat i amb menyspreu cap a UP al no esmentar-los fins als minuts finals d’un discurs socialdemòcrata amb bona música i escassa lletra, ja que estava ple de propostes bonistes i ben encaminades davant els desafiaments que esperen Espanya, tot i que sense quantificar. El candidat també es va equivocar al no pronunciar la paraula ‘Catalunya’ en la seva intervenció inicial.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Moderat al principi, tot i que ja va alertar que no acceptarien ser un “simple decorat”, Pablo Iglesias es va escalfar en les rèpliques fins al punt de revelar els racons de la negociació en ple debat i recórrer a advertències tan rotundes com “no ens deixarem trepitjar ni humiliar per ningú”, mentre Sánchez li retreia per endavant un eventual vot d’UP junt amb l’extrema dreta i li etzibava: “El món no comença ni acaba amb vostè”. El cara a cara va ser d’un calibre tan gruixut que, tot i que al final hi hagi acord, ¿com es governa amb confiança després d’haver-se dit coses com aquestes?

Iglesias es va molestar des de l’inici del debat per les constants peticions de Sánchez al PP i a Cs perquè s’abstinguessin. Però Sánchez sabia perfectament que això no passaria i l’únic que volia era col·locar Pablo Casado i Albert Rivera davant la contradicció insuportable d’empènyer-lo, al no abstenir-se, a aquell Govern amb “populistes i separatistes” del qual tant abominen. Al costat de Rivera, de tota manera, Casado ara és un moderat. El líder de Cs, amb un discurs sectari, histriònic, insolent i demagògic, en què va parlar de “banda”, “habitació del pànic” i “carnet d’espanyol”, es va situar més a prop de Santiago Abascal que del PP que aspira substituir.

La investidura també va confirmar la transformació de Gabriel Rufián, que semblava un angelet al costat de Laura Borràs, tot i que al final ERC no es va atrevir a abstenir-se i va votar ‘no’, juntament amb JxCat, no sigui que perdin alguns metres en la carrera independentista.