'Fumata bianca'

Quan molta gent havia perdut les esperances d’un acord per formar govern a Espanya, la renúncia de Pablo Iglesias a ser-ne membre ha generat la ‘fumata bianca’ que anuncia l’elecció d’un nou papa al Vaticà. Hauria valgut la pena que els dirigents dels dos partits polítics implicats en l’acord, el PSOE i Unides Podem, haguessin practicat la discreció, la contenció verbal i el respecte no només pels altres dirigents sinó pel conjunt del poble espanyol.

Han passat gairebé tres mesos des de les eleccions generals on més d’11 milions de votants van deixar clar perfectament que volien un govern d’esquerres –-165 diputats– que, a més, havia de pactar entre dues forces un Govern de coalició i havia de cercar altres suports per assolir la majoria absoluta o més vots favorables per a la investidura i per tirar endavant el programa d’actuació. Falten pocs dies pel debat i votació d’investidura i, contra tot pronòstic raonable, hem assistit a un espectacle lamentable, decebedor i impropi d’una democràcia consolidada.

Hem comprovat la inexistència de la cultura de pactes en el marc de l’Estat, cultura habitual en la majoria de països europeus que constitueixen des de fa dècades governs de coalició amb ministres de diferents partits nomenats pel president a proposta de cada formació, així com l’absoluta incapacitat per mantenir les negociacions de forma discreta i per evitar acusacions i retrets innecessaris. Ha primat el personalisme, el protagonisme, l’ambició, l’afany per sortir guanyador i no per compartir l’èxit, l’autosuficiència i no, com hauria calgut, l’interès general, els grans objectius programàtics i les seves concrecions, la rapidesa en constituir el Govern per començar a prendre mesures urgents i tantes altres qüestions que cal abordar i resoldre. S’han perdut tres mesos, però a més s’ha perdut una bona ocasió per fer política amb majúscules i per contribuir a recuperar el desprestigi dels polítics i de les seves actuacions.

Les culpes estan repartides, és evident, però també cal reconèixer que qui té més diputats, qui ha encapçalat les negociacions socialistes en l’àmbit europeu i qui aspira a ser de nou elegit president hauria d’haver assumit la transcendència de la situació, eixamplat el seu horitzó i evitat l’acumulació de propostes impròpies de la negociació d’un lògic i inevitable Govern de coalició. Tampoc és raonable dubtar del sentit democràtic de qui va impulsar la moció de censura contra Rajoy, encapçala la força política preferida per la ciutadania per un Govern de coalició i seguirà sent el seu líder en el futur immediat.

S’han trencat més plats del compte i hom ha d’exigir que tanquin ràpidament l’acord programàtic i la composició del nou Govern de coalició per tal d’iniciar una legislatura compartida, fiable, eficaç i adreçada al bé comú i no a les petiteses partidistes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El proper Govern de coalició entre socialistes i podemites està cridat a ser un referent i un model no només per a Espanya sinó per a Europa i hauria de servir per a rellançar opcions d’esquerra en un continent i un món molt dretanitzats.

 Seria imperdonable que fallessin.