JxCat contra JxCat

Fins fa quatre dies, l’independentisme es dividia entre els irreductibles del 'no surrender' i els acomodaticis d’ERC. JxCat enarborava el banderí de la legitimitat i Esquerra el del pragmatisme. Una finalitat, dos mètodes. O apocalíptics o integrats. Més enllà, els cupaires i l’ANC clamaven contra tot el que no fos la desconnexió immediata. com que el pecat es deia autonomisme, tan mereixedor de les tenebres eternes era Quim Torra com Gabriel Rufián. No s’ho creien ni ells mateixos, ja que tractaven amb guant de seda els postconvergents mentre fuetejaven ERC sense parar. Bastava algun petit gest del president Torra, com ara la desobediència fictícia per la qual es juga la inhabilitació, perquè, en comptes d’ous podrits, JxCat entomés farisaiques bafarades d’encens blanquejador.

La línia divisòria s’ha mogut i s’ha desdoblat. Ara n'hi ha dues. La nova enfronta els postconvergents moderats amb els republicans moderats per qüestions de partit. Si afinéssim més en detectaríem una tercera, la clàssica divisió entre esquerra i dreta, però això ja és per nota. Si tan sols pretenem aprovar, haurem d’assenyalar que la frontera entre independentistes radicals i moderats ja no se situa entre ERC i JxCat sinó a l'interior de JxCat.

Encara que Carles Puigdemont com a personatge i símbol hagi quedat reforçat, el seu lideratge sobre la política independentista s’ha estavellat contra les urnes. Com que l’estratègia de la tensió permanent no funciona, Artur Mas mou els fils, secundat pels presos ex o filoconvergents. Primer moviment, més o menys digerible, facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Segon moviment, la Diputació de Barcelona al PSC i no a ERC. Això és convertir-se en més moderats que els moderats i en més partidistes (del PDECat) que els partidistes d’ERC. Puigdemont fa com si Ponç Pilat sentís ploure. Torra i Laura Borràs contraataquen amb desesperació. Després de la purga dels moderats, s’ensumen la defenestració dels radicals.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Amb la rebolcada de les urnes no en van tenir prou. Torra i Borràs, que es van quedar impertèrrits com si el desastre no tingués res a veure amb ells, han de viure una realitat encara més insofrible. L’antic suport del carrer a les seves posicions intransigents no només s’ha tornat irrisori sinó que es dirigeix contra ells, perquè JxCat pacta amb els botxins del 155 en comptes d’anar de bracet amb els d’ERC, que no passen de traïdors. L’ANC està en fora de joc i fora del terreny de joc, però la coherència l’obliga a contribuir al descrèdit de JxCat i afavorir així, de manera indirecta, ERC.

El terreny dels radicals s’ha empetitit, i molt, però els nous moderats de JxCat, han fet un gir a la desesperada. Contra Esquerra tot s'hi val. Fins i tot apunyalar Puigdemont a Waterloo i amb el mateix coltell fer-se l’harakiri davant la seu de la Diputació a la Rambla de Catalunya. Torra i els seus contraataquen amb el no a Pedro Sánchez, com si l’agònica JxCat pogués anar en una direcció i alhora en la contrària.