Anar al contingut

Editorial

Trump envileix la precampanya

Mitjançant l'escomesa contra quatre congressistes demòcrates, el president ha mobilitzat el segment més retardatari de la societat nord-americana

firma editorial català

El Periódico

FILE PHOTO U S President Donald Trump hugs American flag at the Conservative Political Action Conference CPAC annual meeting at National Harbor near Washington U S March 2 2019 REUTERS Yuri Gripas File Photo

FILE PHOTO U S President Donald Trump hugs American flag at the Conservative Political Action Conference CPAC annual meeting at National Harbor near Washington U S March 2 2019 REUTERS Yuri Gripas File Photo / Yuri Gripas (REUTERS)

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet de la precampanya per a la seva reelecció el novembre del 2020 el fangar que volia. Amb l’escomesa contra quatre congressistes demòcrates de perfil progressista i no blanques, ha enardit els seus seguidors i ha mobilitzat el segment més retardatari de la societat nord-americana. La cridòria de l’auditori reunit per Trump en una universitat del sud, que reclamava al president la devolució d’Ilhan Omar al seu país d’origen, una refugiada somali nacionalitzada que és representant per Minnesota, és un pas més en l’enviliment de l’atmosfera política en un àmbit especialment delicat: el de les pulsions racistes que encara acullen els EUA més de mig segle després que entressin en vigor les lleis de drets civils.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La xenofòbia de Trump no és ni oportunista ni ocasional, pensada només per seguir a la Casa Blanca, sinó que enfonsa les seves arrels en la pitjor tradició d’un nacionalisme i conservadorisme exacerbats, blancs i d’ascendència anglosaxona. Alhora, és un ingredient eficacíssim per presentar el Partit Demòcrata com una formació d’esquerra radical, cosa que, fora d’això, està bastant lluny de la realitat, com s’ha vist en la primera votació per posar en marxa el procés d’‘impeachment’ contra el president, on van ser majoria els demòcrates que van optar pel ‘no’. Però això importa menys que alimentar l’estratègia de la tensió per a assolir la victòria.