Dues mirades

La crucifixió de Carmena

Manuela Carmena és la nova 'franquista' del processisme irredempt al pronunciar-se en contra d'utilitzar l'expressió 'presos polítics' per als líders independentistes empresonats

1
Es llegeix en minuts
-FOTODELDIA- GRAF8062 MADRID 15/06/2019.- La alcaldesa en funciones del Ayuntamiento de Madrid, Manuela Carmena, poco antes del inicio de la constitución del Ayuntamiento de Madrid, hopy en el Palacio de Cibeles. El PP y Vox han pactado la pasada madrugada que el candidato popular José Luis Martínez Almeida sea alcalde de Madrid, al frente de un Gobierno de coalición junto a Ciudadanos, en el que Begoña Villacís será la vicealcedesa. EFE/Emilio Naranjo

-FOTODELDIA- GRAF8062 MADRID 15/06/2019.- La alcaldesa en funciones del Ayuntamiento de Madrid, Manuela Carmena, poco antes del inicio de la constitución del Ayuntamiento de Madrid, hopy en el Palacio de Cibeles. El PP y Vox han pactado la pasada madrugada que el candidato popular José Luis Martínez Almeida sea alcalde de Madrid, al frente de un Gobierno de coalición junto a Ciudadanos, en el que Begoña Villacís será la vicealcedesa. EFE/Emilio Naranjo / Emilio Naranjo (EFE)

Manuela Carmena és la nova ‘franquista’ del processisme irredempt. L’exalcaldessa de Madrid, jutge emèrita i exvocal del Consell General del Poder Judicial, s’ha pronunciat en contra d’utilitzar l’expressió ‘presos polítics’ per als líders independentistes empresonats. L’explicació és senzilla, van protagonitzar uns fets que no es van ajustar a la llei. Un argument racionalque xoca amb l’emoció d’una etiqueta que pretén deslliurar els polítics de qualsevol culpa.

També s’ha crucificat Carmenaper haver afirmat que el referèndum, al ser il·legal, va generar un nacionalisme exacerbat espanyoldel qual es nodreix l’extrema dreta. ¿Culpa amb això l’independentisme de l’auge de Vox? No, relaciona fets que sí que tenen una vinculació. El feminisme també excita discursos masclistes, la mala gestió de la migració alimenta el racisme i l’entossudiment interessat del PP va encoratjar l’independentisme. Carmena opina des del pensament i la serenitat. Res d’això es convoca en la radicalitat del processisme (que no sempre coincideix amb l’independentisme). Un moviment efervescent que pateix una perillosa miopia ideològica.