30 d’oct 2020

Anar al contingut

El drama de la vivenda

¿Torna la bombolla immobiliària?

¿Torna la bombolla immobiliària?

Jordi Alberich

Hi ha motiu per a la preocupació per les raons que alimenten la pressió a l'alça dels preus

La inquietud expressada pel Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu sobre la possible existència de ‘minibombolles’ immobiliàries ha encès les alarmes, si bé els dos reguladors coincideixen a indicar que afectarien exclusivament determinades localitzacions, com les ciutats de Madrid i Barcelona.

La qüestió és interpretar què hi ha darrere d’aquests senyals, i si hi ha motiu per a l’alarma. Unes sobrevaloracions d’actius immobiliaris que preocupen, i que responen a la coincidència de diverses dinàmiques, de naturalesa molt diferent. Així, entre d’altres, les següents.

En primer lloc, una extraordinària liquiditat als mercats, a uns tipus d’interès baixíssims, que s’orienta a la compra d’empreses i béns immobles. Només així es poden entendre els preus a què arriben alguns actius adquirits pel ‘private equity’. Unes valoracions que no es fonamenten exclusivament en la previsible rendibilitat futura de la inversió, sinó que, perillosament, també responen a aquesta disponibilitat de liquiditat, i la necessitat d’invertir-la.

Al seu torn, el procés de globalització condueix a la concentració a les grans urbs. És el cas de Madrid i Barcelona, però també de les ciutats europees de referència com París o Londres. Recorrent al concepte del moment, som davant d’una certa manifestació de l’Espanya buida.

Fons d’inversió

Una altra qüestió rellevant és el creixent desajust entre oferta i demanda immobiliària a les grans ciutats. Tradicionalment, l’oferta s’orientava a la població local o, en cas de produir-se un excés de demanda, aquest provenia d’onades migratòries que s’ubicaven en zones perifèriques. Però, des de fa uns anys, mentre l’oferta a les zones nobles de la ciutat no pot augmentar, sí que ho fa una demanda que ha adquirit caràcter global. No són pocs els estrangers adinerats, i fons d’inversió que adquireixen immobles a les nostres dues ciutats de referència. S’hi afegeixen els estalviadors locals que, amb el record encara viu de la crisi financera, veuen en l’immobiliari el valor refugi per a les seves inversions. Tot això pressiona els preus a l’alça.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Unes dinàmiques que venen a coincidir, a més, amb les conseqüències de la històrica manca d’una política pública de vivenda que, unida a la caiguda de salaris i augment de la precarietat laboral, expulsa no pocs ciutadans de les grans ciutats. Les que, fins fa poc, eren les seves. S’entén la seva desorientació i malestar.

Hi ha, doncs, motiu per a la preocupació. No tant per les minibombolles en si mateixes, com per les raons que les alimenten i que, si no es recondueixen, poden conduir a episodis dramàtics. Ha arribat l’hora de la política a tots els nivells. Des d’aquella que, a la llunyana Brussel·les, ha de regular i supervisar una economia global, a la que, al nostre respectiu municipi, ha d’atendre el ciutadà en risc de caure en una marginalitat irreversible. Fa massa temps que hi ha una política sotmesa als mercats.