Falta d'unitat sobiranista

'Cosas veredes que non crederes'

El pacte entre el PSC i JxCat anticipa l'entrada en una altra etapa de la política catalana amb partits independentistes sense horitzó ni estratègia independentista

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49024596 marin190711132200

zentauroepp49024596 marin190711132200 / ALBERT BERTRAN

S’ha dit molt que el pacte entre el PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona respon només a interessos partidistes, sobretot que ha prioritzat la voluntat dels postconvergents de no quedar-se fora d’una institució que gestiona molt pressupost i que reparteix generosos càrrecs. Això és cert, però no és tota la veritat, perquè no hauria sigut possible en cap altre moment del procés. L’important és que per primera vegada s’ha tallat la dinàmica de licitació radical al camp separatista. El més rellevant és que anticipa l’entrada en una altra etapa de la política catalana amb partits independentistes sense horitzó ni estratègia independentista. Un neoindependentisme sense secessió, igual com en el passat l’esquerra revolucionària va començar a fer política sense revolució malgrat la seva exaltada retòrica. Mostra, doncs, que no hi ha estratègia ni unitat sobiranista.

Notícies relacionades

La desconfiança entre els republicans i els convergents ve de molt lluny, però a partir del 2012 van emprendre un viatge junts i, fins i tot, van compartir el mateix cotxe en les eleccions “plebiscitàries” del 2015. Tots dos van vendre la ficció de l’unilateralisme i que el món mirava la causa autodeterminista catalana amb simpatia. Però tot aquest relat s’ha esgotat. Va fracassar la tardor del 2017 i s’ha continuat enfonsant en aquest temps estrany de postprocés, que té el seu final en l’elecció de la socialista Núria Marín al capdavant de la Diputació mitjançant un acord amb JxCat i el plàcet del mateixPuigdemont. 'Cosas veredes que non crederes'.

A l’independentisme li queda poc ganxo sense unitat ni estratègia per a la desesperació dels seus propagandistes. A ERC i JxCat només els uneix ja la causa dels presos. Però han abusat tant d’aquest discurs que quan arribi la sentència, probablement condemnatòria per alguna forma de rebel·lió, no ocorrerà res que no hàgim vist abans. Protestes, manifestacions i un raig de victimisme, però poc més. I en les pròximes eleccions al Parlament hi haurà canvis, amb un PSC molt crescut que està demostrant enorme mestria en la política de pactes. 'Cosas veredes...'.