Igualtat

Agenda privada

Quedaré amb dones que admiro, però no ho consideraré lleure. Un dinar, un sopar. Així s'ha fet sempre, ¿no? Els homes, dic. El recolzament mutu que es construeix a part.

1
Es llegeix en minuts
Agenda privada

JORDI COTRINA

He pres una decisió. Una agenda privada, conscient. Normalment quedo amb les meves amigues, conegudes i companyes per posar-nos al dia, quan trobem un forat entre feina, actes, vida social i familiar. Pràcticament mai quedo amb elles per temes de feina, perquè això ho anomeno reunió. Així que quan hi quedo per dinar, per prendre alguna cosa, per esmorzar o sopar, sempre és per xerrar una mica, d’això i d’allò, i comentem el que sigui, personal o no. Ara, a més de fer-ho així, ho faré d’una altra manera.

Desplegaré els dies, les setmanes i els mesos de l’any, i tindré un calendari, com deia, conscient:quedaré amb dones que admiro, de les quals aprenc, i no ho anomenaré reunió i no necessitaré despatxar res en concret amb elles per provocar la trobada. No els buscaré una estona en el meu temps de lleure, perquè no ho consideraré com a tal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Fins ara he sigut molt respectuosa amb el temps: amb el meu i el d’elles. I si no tenia alguna cosa per preguntar-los, demanar-los o oferir-los, he preferit mantenir el contacte 'online'. Per estalviar-nos una tarda i poder aprofitar-la, sabent que no arribem a tot, i que estem desitjant tornar a casa per descansar els peus o acabar d’organitzar la logística domèstica.

Però això s’ha acabat, els demanaré que tampoc considerin lleure nostre trobada. Un dinar, un sopar. Quedar per esmorzar. És així com s’ha fet tota la vida, ¿no? La xarxa informal que transcendeix les relacions laborals. S’ha fet així, ¿oi? Fora de les reunions, no una estona entre passadissos, sinó anant a dinar o a prendre alguna cosa, per xerrar de com ha anat, de per què ens hem quedat callades i de què opinem en realitat, per anar millor preparades la pròxima vegada. Sempre s’ha fet així, ¿no és cert? No necessitar una excusa per tramar alguna cosa, posar-se d’acord, debatre en privat algunes idees abans d’exposar-les en comunitat. Així s’ha fet sempre, ¿no? Els homes, dic. El recolzament mutu que es construeix a part.