Anar al contingut

Anàlisi

¡Compte amb les escales!

A la URV Universidad Rovira i Virgili de Tarragona ha sido oto

¡Compte amb les escales!

Anna Torres Lacomba

Hem de mirar amb lupa la informació que ens donen les escales i la interpretació que se'n desprèn, perquè partint d'això prendrem decisions que ens poden costar temps i diners

Fa uns dies em van arribar els resultats d’una enquesta que ens van fer a l’escola, on es demanava valorar diferents aspectes del centre, utilitzant una escala de l’1 al 5. En els resultats, ens presenten dos grups: “elements més ben valorats” i “elements més mal valorats”.

A partir d’aquí el cervell, suposo que com a la majoria de pares, em fa la connexió: “Vaig a veure les coses que estan fatal” a l’escola, i les coses que són percebudes com a “excel·lents”. Però si et pares a mirar els valors, els aspectes més mal valorats tenen puntuacions mitjanes de 3 i escaig, i els més ben valorats, valors entorn del 4. Si has fet una mica d’estadística a la vida, el següent que et ve al cap és... ¿Les mitjanes són prou diferents com per agrupar així els elements valorats? I si no és el cas, et saltes aquest pas i et quedes tan ample amb els "fatals" i els "excel·lents".

S’ha d’anar molt amb compte a l’hora d’interpretar els resultats de les escales. Mil raons: Diversos països assignen diferents significats al mateix valor. Per exemple, el número 5: A nosaltres de petits a l'escola ens han valorat amb un rang que va del 0 al 10 i per tant el 5, és entès com un 'sufi' o ‘pels pèls’. En altres països l’escala de valoració va del 0 al 5 i per això el 5 és "el millor", i en altres casos, com a Alemanya, la millor nota la recull l’1, i el 5 representa la pitjor avaluació. Per tant, ¡compte!

El biaix

D’altra banda, s’ha de sumar el biaix dels que contesta... ¿qui contesta? Doncs els més motivats... "en les coses bones i en les dolentes", perquè de temps per contestar enquestes ningú en té. Quan els professors mirem les avaluacions docents, ¿qui ens valora? Els que estan encantats amb tu i aquells als quals no els ha agradat gens la teva assignatura; el mateix amb les valoracions del Tripadvisor: només afegeixen comentaris, gent molt motivada, en els dos extrems, i per raons diverses (els americans valoren molt el servei, i potser nosaltres no tant).

També ens trobem el perfil d’enquestat que es limita a posar el valor mitjà a tots els ítems, sense parar-s’hi a pensar gaire. Un altre factor que pot passar és que les valoracions fetes siguin molt diferents entre grups (diferents classes, per exemple), i que aquesta informació es perdi al fer les mitjanes... Per tant, hem de mirar amb lupa la informació que ens donen les escales i la interpretació que se’n desprèn, perquè partint d’aquí prendrem decisions que ens poden costar temps i diners.

Donat que es tracta d’un fet important, que afecta la investigació aplicada en diferents àrees, trobem investigadors, com el professor Michel van de Velden, (Erasmus Research Institute of Management) que treballa les modificacions en mètodes estadístics, permetent corregir fenòmens d’aquest tipus: respostes d’estil (per exemple en estudis que inclouen gent procedent de diferents països); o per neutralitzar respostes extremes (en el cas que no ens interessi captar el perfil d’aquest segment), entre d’altres problemes. Això permet generar una informació que sí que té un valor, i que ens permetrà prendre decisions en conseqüència.

Per tant, la investigació en àrees com l’economial’empresa l’estadística són més rellevants del que ens poden semblar, i la seva difusió i implementació en el nostre dia a dia, ens pot ser de gran ajuda.

Temes: Empreses