Anar al contingut

ANÀLISI

¿Què vull que em portin les Reines Magues?

KAY NIETFELD

¿Què vull que em portin les Reines Magues?

Anna Torres Lacomba

A Dinamarca les dones dediquen 3 hores més a la casa a la setmana que l'home; a Espanya, 15

¿Què vull que em portin les Reines Magues? Doncs...en la línia del meu article anterior, i culpant un cop mes a les variables culturals de molts dels nostres comportaments com a consumidors i en el dia a dia, m’agradaria molt, que aquests valors (Hofstede) variessin, a fi de que poguéssim trencar amb algunes estadístiques ... quines? per exemple la de la OECD, Better life index report, on es reflexa que en termes mitjos, i pels països de la OECD, les dones dediquen 10,5 hores de mes (i en relació als homes) pel que fa a tasques de la llar. En el nostre cas, la dada s’enlaira a 15 hores. Seria genial rebaixar aquest “gap”, i acostar-nos a valors de països nòrdics, com ara Dinamarca (amb 3 hores). 12 hores mes a la setmana en mitja per nosaltres!. En què les invertiríeu?. Potser a la feina, per que no!; o anant al gimnàs mes de dos cops l’any; o en veure a les amigues mes sovint, i no nomes per dates senyalades, com ara per Nadal per regalar-nos el grèvol de la bona sort; o per apuntar-nos a un curs del que ens doni la gana, enlairant-nos així dins la jerarquia de necessitats de Maslow!.

Potser així tampoc serien necessàries polítiques de xoc artificials, com les quotes de gènere, que milloren la visibilitat per als nostres nens i joves fent-los veure una “igualtat postissa” però necessària, tot i que a voltes invisible: A l’escola del meu fill, s’ha creat una comissió de gènere amb diferents objectius, com ara aprendre a qüestionar estereotips i rols de gènere tradicionals, promovent la igualtat en aquest aspecte. En un exercici fet a les nens i nens de l’escola, s’ha vist que la majoria dibuixa dones netejant, mestres, infermeres i ballarines, així com homes conduint camions, pilots d’avió, futbolistes i cuiners. A banda, quan es trenquen els estereotips de gènere associats a determinades professions, quasi sempre ho fan les nenes. Per tant, son efectives aquestes polítiques de xoc per a tots?.

Les polítiques socials semblen bàsiques per modificar aquestes bases i fer innecessàries les polítiques de xoc, independentment del color del govern de torn. Un article recent en premsa d’un altre diari donava llum en aquesta direcció al tractar el tema de perquè moltes famílies, avui dia, es planten amb un sol fill. L’article assenyala la precarietat i la falta de polítiques socials, com ara fomentar la coresponsabilitat en la criança, i la conciliació vida familiar/laboral, com a les causes principals.  Per tant, senyors, encara que el tema de gènere no us motivi gens, esperem que el fet de que no hi hagi diners per pensions en el futur, tal i com s’apunta a l’esmentat article, si ho faci!.  

Seria genial si l’any vinent parlem de .. què vull que em cagui la tiona o em portin les reines.