La casa per la teulada

Corre aquests dies per les xarxes la carta amb què un llibreter -Àlvar Masllorens, de La Temerària de Terrassa- explica la precària situació de les llibreries. La carta és una crida al consum conscient, responsable, per part dels veïns.

La situació de les llibreries independents és tal qual la pinta Masllorens, és cert. Cal posar tot això sobre la consciència dels veïns però?

Les llibreries som la darrera baula d'un recorregut que abans passa per l'educació, la producció i la distribució. Els darrers anys hi ha hagut un boom d'obertura de noves llibreries, també d'editorials; és a dir, de productors i de punts de venda. Aquest fenomen, però, no ha anat acompanyat per un reforçament del primer stage del circuit: l'educació, la porta d'accés a la cultura. Quan parlo d'educació no parlo només d'escoles, parlo també d'Institucions, de mitjans i de tot el que serveix per apropar la cultura a la gent. Ens han fallat.

Notícies relacionades

Badalona tanca tres biblioteques "per dificultats en la climatització"

El silenci de Griselda

Ens fallen les institucions cada cop que permeten que tanqui una escola per raons immobiliàries (Escoles Griselda, Barcelona), cada cop que una biblioteca pública no pot obrir en tot l’estiu perquè no els hi reparen l’aire condicionat (Can Casacuberta, Llefià-Xavier Sota i Sant Roc, de Badalona; Joan Oliver-Sant Antoni, a Barcelona); ens fallen les institucions també cada cop que decideixen retallar-li la subvenció a fires com la Liberis Liber, per exemple, per a augmentar-se-la al Mercat de Nadal del Llibre, que aplega moltes menys editorials que la primera i que desvia part de la venda de Nadal (la fira es fa pocs dies abans de la campanya) cap a sobretot una gran llibreria de la ciutat.

En aquest punt, jo em pregunto si no ens haurem precipitat en llençar-nos tots a obrir editorials, a obrir llibreries. Els negocis privats no podem, nosaltres sols, bastir una cosa tan immensa com és el teixit cultural. Potser hauríem de replantejar-ho tot. Potser hauríem de posar tots els esforços en reformular sencer el punt de partida d'aquest recorregut. Després, els veïns vindran sols, i no per ajudar ningú, sinó perquè ens necessitaran.