Societat
Viure sense por
Els nostres mil·lenistes ja han assumit que les seguretats no les dona la feina sinó la resiliència i les experiències viscudes
zentauroepp48318136 impulsividad190525135955 /
Potser de les coses que més envejo a les meves amigues amb fills d'una certa edat, ara mateix, és veure com viuen sense cap tipus de por. Sortíem de veure 'Dogville' al Teatre Lliure, una obra duríssima sobre la violència, però sobretot sobre la por i la desconfiança en el si d'una petita comunitat. A aquesta jove de 20 anys que venia amb nosaltres la violència la va incomodar, lògicament, com a tots. En canvi, quan parlava dels seus plans de futur mentre devorava unes croquetes a la terrassa, esprement la seva joventut al màxim, no hi havia ni gota de por ni de desconfiança. Quan li vaig explicar això mateix a la meva mare em va dir que jo també era així a la seva edat i gairebé em vaig sorprendre.
Penso en l'Abril i en tants altres de la seva generació --en Pau, l’Èlia, l’Andrea—i els miro des del seu present, sense gota de nostàlgia. Els nostres milennials sobradament preparats ja han assumit que la caseta i l'hortet és un record del passat, que les seguretats no les dona la feina sinó la resiliència i les experiències viscudes, que el seu món només té les fronteres del globus terraqüi.
Hi he tornat a pensar aquests dies a propòsit de l’assalt a l’alberg del Masnou on s'estan alguns exmenes. Què hi ha en el crit de l'"A por ellos" d'infausta memòria d'una colla d'energúmens irresponsables i d'altres que sabien perfectament el que es feien? Impossible simplificar un afer d'aquesta complexitat però no em trec del cap les paraules d'un dels nanos quan l'endemà deia “No, no teníem por; perquè n’hauríem de tenir?” És de nosaltres mateixos de qui hauríem de tenir por. La visceralitat de la por no pot ser el fonament d'una societat sinó la confiança en nosaltres i en l’empoderament dels més febles, en la possibilitat de la convivència, en un futur més pròsper per a tothom. I això només es fa donant eines als joves per ser lliures i responsables, amb polítiques públiques, recursos i des d’una consciència social compartida.
