LA CLAU
Partits d'enquesta
Hem canviat la lògica del torn per la lògica dels sondejos
zentauroepp48990588 arrimadas190708135819 /
Espanya està en funcions des del desembre del 2016. L’arribada al Congrés dels anomenats partits de la nova política no li ha anat gens bé a la democràcia espanyola. Ni han donat estabilitat, ni han fet de frontissa. Tampoc han sigut capaços de liderar cap dels blocs en els quals s’ha instal·lat el debat polític. De manera que els votants de Ciutadans i de Podem tenen la temptació de considerar que els instruments no són útils per a les finalitats per a les quals van sorgir. Els de Pablo Iglesias assaboreixen ara el mal gust que van dispensar en el passat a Pedro Sánchez. I els de Rivera i Arrimadas pretenen la ficció de ser caps de l’oposició mentre governen de la mà de Vox. ¿Per què tenen tan poc cap?
Podem i Ciutadans van sorgir per moltes raons. Per la crisi financera del 2008 i per la crisi catalana del 2012. Per l’acumulació de casos de corrupció i per la irrupció de les xarxes socials que han reduït la barrera d’entrada en el mercat polític. I, també, per l’excés de confiança dels anomenats "partits de Govern" que en massa ocasions han caigut en la lògica del torn. Això es traduïa en una relaxació en les formes i en una falta d’oposició en assumptes fonamentals a l’espera de repetir les mateixes pràctiques des del Govern. El repartiment dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o del consell d’administració de RTVE eren els exemples més palmaris d’aquesta concepció del poder com un torn que sota la lògica dels "partits de Govern" amagaven a l’escrutini dels ciutadans amplies zona de la política institucional.
La nova política no s’ha embrutat, ara per ara, les mans provant de desterrar aquest tipus de pràctiques. Fa l’efecte que prefereixen defugir les responsabilitats i allunyar-se tant com puguin del poder real. Hem canviat els "partits de govern" pels "partits d’enquestes" que prefereixen viure abans de les expectatives que dels compromisos. Busquen estar quiets per no tacar-se i, en el cas de Ciutadans, acusen de feixistes els que els passen comptes. D’enquesta a enquesta fins a la derrota final.
