28 febr 2020

Anar al contingut

La investidura

O governa Sánchez o no governa Sánchez

DAVID CASTRO

O governa Sánchez o no governa Sánchez

Matías Vallés

Pretendre ara el vot al seu Govern d'un diputat a qui nega un seient en el Govern és una descortesia.

La redundància del titular busca la seva disculpa en la necessitat de remarcar que un nou Govern de Pedro Sánchez suposa un èxit personal del candidat, en tant que una investidura frustrada també té el líder socialista com a únic culpable. La tautologia ‘o Sánchez o no Sánchez’ emfatitza, així mateix, la incorporació tardana del segon membre de la disjuntiva. La hipòtesi que el PSOE desaprofités els feliços resultats del 28-A no figurava al balcó de Ferraz aquell diumenge. 

Tampoc constava a les tesis de l’avalador Ábalos, “o Sánchez o Sánchez”. Igual com va passar amb el referèndum català, que només va madurar de mobilització il·legal a cop d’Estat setmanes després de produir-se, la primera duplicació d’eleccions generals en un mateix any va florir amb retard.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El metge li ha prohibit a Sánchez les emocions fortes d’un Govern de col·lisió amb Podem, més estranyes resulten les propostes d’una coalició amb un soci preferent de Vox, anomenat Ciutadans. El president està en el seu dret, una vegada que ha simplificat el PSOE a PS, les inicials del seu nom i cognom. A canvi, no pot descarregar la seva inhibició sobre les diferències entre socialistes i emergents a l’hora de desenfocar el problema català. O escudar-se en una fòbia a la coexistència de dos Governs en un.

A ningú se li oculta que un Executiu amb ministres del PSOE i de Podem no aconsegirir l’harmonia del Govern on convivien en perfecta sintonia Cospedal i Soraya. O Alfonso Guerra i Jorge Semprún, per citar un precedent de cooperació del socialisme amb independents. Un president que va derrotar simultàniament el sistema sencer, Rajoy i sobretot Susana Díaz, ha d’explicar el seu vertigen sobtat, absent en les jornades de celebració d’unes generals en què va doblar el seu perseguidor. Pretendre ara el vot al seu Govern d’un diputat a qui nega un seient en el Govern és una descortesia. I si es tracta d’equilibrar, sempre pot rescatar Solbes per compensar el gabinet cap a la moderació.