12 d’ag 2020

Anar al contingut

INVESTIDURA

Patis d'escola

JOSE LUIS ROCA

Patis d'escola

Cristina Pardo

El 29 d’agost del 2016 es van reunir Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. El llavors president del PP buscava recolzaments per poder anar al debat d’investidura, esquivant la repetició d’eleccions. Aquella trobada va durar 25 minuts, en teoria. A la pràctica, i segons ens van explicar un temps després, Sánchez va entrar, li va dir a Rajoy allò de “no és no” i tots dos van fer temps en un ambient gèlid per no caure en el ridícul més absolut. A la sortida, el líder del PSOE els va dir als mitjans de comunicació que la reunió havia sigut “perfectament prescindible”. Rajoy va comentar després que “el diàleg per Espanya mai és prescindible” i que el nostre país necessitava un govern “per consolidar la recuperació econòmica”.

Aquell dia, d’innegable vergonya política, Albert Rivera acabava de firmar un pacte amb Rajoy. Va assegurar que la brevetat de la reunió reflectia que “els vells partits” no eren capaços de posar-se d’acord i que “la guerra freda entre el PP i el PSOE” simbolitzava “la decadència d’un sistema esgotat”. Rivera va explicar que ell sí que havia pactat amb Rajoy perquè Ciutadans era un partit “pràctic”, capaç d’anteposar l’interès general als seus propis interessos. Llavors, va demanar a Sánchez que triés entre “la solució dolenta i la menys dolenta”. Finalment, va fer una altra recomanació als socialistes: “Que pensin més en els espanyols”. “Ningú que vulgui ser president mai pot ser un problema per a la seva nació”, va sentenciar. 

Ara som al juliol del 2019. ¡Que malament que envelleixen els partits! Resulta que tot just tres anys després és Rivera qui, ja no és que mantingui trobades breus, és que ni tan sols va a les reunions. No serà a la ronda que ha convocat Sánchez aquesta setmana. És a dir, és un líder incapaç de dialogar. Ara forma part d’aquell sistema esgotat que va denunciar, està en la guerra freda, fugint de la practicitat de la qual presumia. ¿Cal deduir, basant-nos en l’hemeroteca, que ara els seus interessos estan per damunt de tot, que ja no pensa en els espanyols i que no serà mai president, una vegada que forma part de l’amplíssim club del problema i no del club de la solució?

Rivera és, en aquests moments, com el gos capat, és un polític que no pot ni vol deixar fer. Amb el PSOE, no. Amb V, tampoc. ¿I llavors? ¿Què proposen? ¿Repetició d’eleccions? És evident que Pedro Sánchez espera ara dels seus rivals una mica més de generositat que la que ell va demostrar. Ell també apel·la a les necessitats urgents del país i als inconvenients econòmics del bloqueig. En aquest sentit, jo no veig el president del Govern en funcions qualificant avui de “perfectament prescindible” cap de les trobades que està mantenint aquests dies. A aquest pas, l’únic perfectament prescindible acabaran sent tots ells. De veritat, no es pot donar aquest exemple d’incapacitat tan bèstia cada vegada que els espanyols voten. El mínim és que parlin entre ells. Les discussions de pati d’escola no figuraven en cap programa electoral.