Al contraatac
La caricatura de Vox
No sé per quin Monasterio se sent en la necessitat de protegir tots els madrilenys de suposats comportaments denigrants, si som molts els que no ens sentim agredits durant l'Orgull
zentauroepp48860447 barcelona 28 06 2019 manifestaci n del orgullo lgtbi bajo el190629201646 /
La líder madrilenya de Vox ha fet unes declaracions sobre la celebració de l’Orgull LGTBI que, segons la meva opinió, constitueixen una falta de respecte. Rocío Monasterio ha assegurat que l’esmentada festa dona “una visió denigrant” i és “una caricatura que molts no comparteixen”. Ha afegit que “és el contrari del que ha de ser el respecte a la persona”. I Monasterio, en una entrevista a La Contra TV, es reafirma que la caravana hauria de desfilar per la Casa de Camp, no pel centre de Madrid: “Si no es respecten certes condicions, han d’anar a un lloc on no s’agredeixi els madrilenys”. I conclou: “Quan una mare i un pare surten de casa seva al carrer no tenen per què trobar-se aquest espectacle, en el qual es denigra la dignitat de la persona” amb exhibicions poc decoroses i actes sexuals explícits. En definitiva, segons ella, “hem d’exigir un mínim de civisme”. No sé per quin Monasterio se sent en la necessitat de protegir tots els madrilenys de suposats comportaments denigrants, perquè som molts els que no ens sentim agredits durant l’Orgull.
Tampoc entenc -o sí- per què la dirigent de Vox pensa que les famílies que surten de casa les formen un pare i una mare propensos a l’alteració. Hi deu haver pares i mares que no s’escandalitzaran, suposo. Però sobretot, dona per fet que aquell dia només surten de casa famílies d’un únic model, obviant que també surten de casa pares o mares divorciats o parelles de dues mares o de dos pares o ves a saber, que o bé aplaudeixen la celebració o directament els és igual, perquè la veuen com una mobilització més de les moltes que es produeixen diàriament a Madrid.
No és obligatori anar a les festes de l’Orgull LGTBI, però el col·lectiu té tot el dret a sortir al carrer. Segurament, Monasterio se sent més còmoda amb les reivindicacions d’Hazte Oír. De fet, va subscriure un manifest en el qual criticaven la prohibició de les teràpies per als gais. Igual que a ella li pot semblar bé que es passegi per la ciutat l’autobús dels penis i les vulves infantils, a d’altres els semblarà millor el missatge de tolerància que es llança a les festes de l’Orgull. A veure si ara resulta que es poden plantar a les portes del Congrés a parlar d’òrgans sexuals aliens i els altres se n’han d’anar a un descampat. I d’allà, a l’armari.
