13 d’ag 2020

Anar al contingut

Editorial

Trump, al marge del G-20

Els EUA pacten una treva comercial amb la Xina però es desentenen de la lluita contra el canvi climàtic

Trump, al marge del G-20

Jacquelyn Martin

La cimera del G-20 celebrada a Osaka durant dos dies ha servit per certificar una vegada més la voluntat dels Estats Units d’armar el seu paper al si de la comunitat internacional mitjançant acords bilaterals. La treva acordada amb la Xina per evitar una agudització de la guerra comercial és tan expressiva d’aquest enfocament com l’absència de la firma de Donald Trump en el compromís dels altres 19 estats de perseverar en l’aplicació dels acords de París de 2015, el final dels quals és lluitar contra el canvi climàtic. El president dels Estats Units entén el multilateralisme com un senyal de debilitat, i el seu programa proteccionista com la millor arma per sotmetre l’economia global als seus interessos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El reconeixement del G-20 que és precís i urgent revisar el paper assignat a l’Organització Mundial de Comerç (OMC) a penes afecta el desenvolupament de la disputa dels Estats Units amb la Xina per l’hegemonia econòmica: la treva acordada només ha sigut possible perquè els dos gegants ho han decidit al marge de la cimera. La decisió del Govern de Xi Jinping d’incrementar la compra de productes agrícoles al mercat nord-americà és un compromís entre adversaris, el compliment d’una exigència feta per Trump que li va bé a la Xina pel preu d’aixecar un cordó sanitari al voltant de Huawei, la multinacional més ben situada en el desenvolupament del 5G.

Davant d’aquesta situació, es podria considerar secundari l’acord subscrit al marge del G-20 per la Unió Europea i Mercosur, que suposa un desarmament aranzelari per als vint-i-vuit de 4.000 milions d’euros. Però en realitat és un senyal positiu de per on s’hauria d’orientar el comerç mundial malgrat la complexitat de la relació entre economies tan asimètriques com les llatinoamericanes i les europees. Mentre a Osaka amb prou feines s’ha esvaït el risc d’un sotrac en el sistema d’intercanvis si el proteccionisme de Trump guanya adeptes, la iniciativa euroamericana, després de 20 anys de negociacions, serveix almenys per ressaltar les virtuts de l’economia global, posades en dubte tan sovint des de Washington. Així els europeus tornen a desmarcar-se amb sigil, però amb resultats tangibles, d’una lògica que, tret que es rectifiqui sobre la marxa, porta inexorablement a convertir les cites del G-20 en convocatòries sense efectes pràctics, i el paper de l’OMC, en secundari.