Anar al contingut

Ciutadans i el màrqueting

Polítics al supermercat

BALLESTEROS

Polítics al supermercat

Toni Aira

Els partits amb el seu color corporatiu aprofiten qualsevol clic de càmera. Rivera i els seus són en això, amb el taronja, disciplinats amb una cura que s'acosta a l'obsessió. Amb idees i projectes no s'hi esforcen igual

Més enllà de les càrregues de profunditat contra Albert Rivera amb què Toni Roldán s’acomiadava aquesta setmana com a diputat i portaveu adjunt al Congrés de Ciutadans, les seves declaracions revelaven un malestar (potser real, potser tàctic) amb una manera de fer política que el partit taronja ha sublimat però que no practica en absolut en solitari. “La política no és un supermercat”, va dir Roldán. ¿Sí? ¿Segur?

En concret, el diputat sortint de Cs va dir: “La política no és un supermercat. No es venen productes que es puguin alterar de la nit al dia”. Un dia després, penjava a les xarxes socials una foto de les caixes amb què havia buidat el seu despatx al Congrés. S’hi veia un document amb el títol següent: ‘Acord per a un Govern reformista i de progrés’. Allò, juntament amb els possibles llaços d’unió entre el PSOE i Ciutadans, va durar un sospir. No va passar d’unes fotografies amb posats somrients en un entorn ben buscat. I poc després, Pedro Sánchez i Albert Rivera passaven a ser (o això sembla avui, demà ja veurem) enemics irreconciliables. I és que en temps en què dir «política a llarg termini» és oxímoron, una contradicció manifesta, els projectes i les idees que venen els polítics tenen les potes molt curtes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No seria just dir que Ciutadans és l’únic partit a Espanya que fa ús del màrqueting electoral del primer dia a l’últim de legislatura. Però seria igualment injust no reconèixer als de Rivera el seu esforç a professionalitzar la seva comunicació al màxim, amb el risc, certament, de propiciar la caricatura que comentaristes i adversaris poden fer del partit taronja per la seva sobredosi evident en l’aplicació de les tècniques de la mercadotècnia.

I és que, per exemple, igual com les marques de productes similars es diferencien d’entrada pel color a les lleixes dels supermercats, els partits amb el seu color corporatiu també obren foc aprofitant qualsevol clic de càmera. Rivera i els seus són en això, amb el taronja, disciplinats amb una cura que s’acosta a l’obsessió. Amb idees i projectes no s’hi esforcen igual. Però aquí no estan sols.