Canadell, a la Cambra

Hi va haver una avantsala del procés que gairebé ningú recorda. Va ser durant l’última legislatura de Pujol. Jordi Porta va conquistar la presidència d’Òmnium Cultural el novembre del 2002, i Joan Laporta, la del FC Barcelona el juny del 2003. En el primer cas, Porta va aconseguir que l’entitat catalanista deixés de ser una simple corretja de transmissió de la plaça de Santa Jaume gràcies a la respiració financera assistida que li donava la Generalitat en temps de Josep Millàs. Joves professionals que havien madurat en les lluites universitàries dels 80 i 90 van modernitzar Òmnium i van apoderar els seus socis prescindint de les subvencions públiques. Des d’aleshores, Òmnium va deixar de ballar al ritme de la dutxa escocesa de CiU i va passar a tenir vida pròpia fins a convertir-se avui en una de les associacions més potents de Catalunya, només superada pel Barça. Uns mesos després, Laporta va guanyar per sorpresa Lluís Bassat, el candidat de l’establishment  al club que vol ser més que un club. Es va posar en braços de Cruyff i va emprendre un somni. Suposo una ruptura definitiva amb l’era de Josep Lluís Núñez, que va tenir, al llarg dels seus mandats, un acord de no agressió amb el pujolisme. Porta i Laporta van tenir molt a veure en el desplaçament del mainstream . 

La candidatura Eines de País, afavorida per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la presidència de la Cambra de Comerç té una mica de l’aroma de les victòries de Porta i Laporta fa gairebé 20 anys. El nou president, Joan Canadell, s’ha servit d’un nou sistema de votació per apoderar els petits i mitjans empresaris que, més que convertir-se a l’independentisme, s’han revoltat contra l’’statu quo’ de la institució a la qual molt pocs havien prestat la seva atenció. Canadell se n’ha aprofitat per tombar els candidats oficials. Però, si vol seguir la línia de Porta i Laporta, no ha de posar el seu focus en l’autodeterminació, sinó en la gestió. Òmnium i el Barça són les dues principals associacions de Catalunya perquè han tingut un govern eficient, no perquè hagin fet arengues cada setmana. Si Canadell aplica aquest principi, encara té alguna possibilitat.