Després de la constitució dels ajuntaments

I ara, siguin alcaldes

Als protagonistes dels pactes se'ls ha d'exigir que anteposin les necessitats dels seus ciutadans a estratègies guiades en clau de procés

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48648065 barcelona s new mayor ada colau walks next to jaume collboni190616124301

zentauroepp48648065 barcelona s new mayor ada colau walks next to jaume collboni190616124301 / ALBERT GEA

Els ajuntaments comencen aquesta setmana un nou mandat després d’haver viscut en alguns casos plens de constitució agitats, que suggereixen que la legislatura no ho serà menys. 

Barcelona va acaparar els focus aquest dissabte al renovar Ada Colau com a alcaldessa en aliança amb el PSC i el recolzament de Manuel Valls per a una investidura que al Saló de Cent es va viure gairebé com un funeral, com van relatar alguns dels presents. Potser té un punt d’exageració, però el cert és que la imatge de la plaça de Sant Jaume, entre bronques i consignes d’independentistes, feia oblidar aquell llunyà ‘sí que es pot’ de fa quatre anys. 

L’independentisme recrimina amb vehemència a Colau una “operació estranya” o “d’Estat” per aconseguir l’alcaldia i, per evidenciar aquesta contradicció, comparteix diàriament a les xarxes una entrevista feta en campanya en què l’alcaldessa rebutjava una dreta que té una visió diametralment oposada a la seva. Sigui com sigui, Colau conserva la vara d’alcaldessa possiblement pels seus dots d’equilibrista, quan no es va declarar ni pro ni antiindependentista. Sense novetat, és clar. Però per molta intenció que tingui de penjar de nou un llaç groc a la façana del consistori, tot això serà insuficient, gairebé trivial, des de l’òptica dels qui aspiren a convertir la primera ciutat de Catalunya en capital de la República. 

No obstant, aquesta mateixa incoherència que prediquen de Colau per l’assumpte de Valls també encaixa –s’accepti o no– en altres consistoris, com els que s’acaben de formar a Figueres i Sant Cugat.  En aquests consistoris va tenir lloc una escalada de retrets d’intensitat considerable, però en aquesta ocasió entre forces independentistes, en què els uns acusaven els altres de ser còmplices del bàndol del 155 i aquests hi responien amb el 3%. ¿El motiu? Als dos municipis, ERC ha aconseguit l’alcaldia, i ha desplaçat així JxCat, comptant per això amb el recolzament del PSC i altres formacions.

Els republicans prioritzen altres pactes lluny de Barcelona, igual que el PSC, i s’evidencia una vegada més que al tauler local imperen altres dinàmiques que produeixen una fissura en el bloc independentista. El cert és que aquesta unitat que promulgava el president Quim Torra dies abans de la investidura ha caigut en un pou sense fons en alguns municipis, i els de Junqueras han apostat per guanyar múscul davant d’un més que possible horitzó electoral a Catalunya. 

A Santa Coloma de Farners –allà, sí– es va imposar la voluntat de Torra. Després que JxCat arribés a un acord d’investidura amb el PSC per rellevar l’alcalde d’ERC, el president de la Generalitat els va contactar per exigir tant a postconvergents com a republicans un pacte entre independentistes sense la participació dels socialistes. Malgrat que la seva operació va funcionar ‘in extremis’, no va aconseguir evitar situacions al ple que van fregar l’absurd. 

Notícies relacionades

En aquest joc d’aliances i contradiccions, no hi ha partit que pugui assenyalar-ne un altre sense rubor. Tampoc el PSC, que justifica el seu recolzament als republicans a certes localitats mentre els rebutja sense embuts a la capital per considerar que Barcelona és per damunt de tot.

Així que al desenllaç de la capital catalana li podran penjar l’etiqueta d’operació d’Estat, però als protagonistes dels pactes, els agradi o no, només se’ls pot exigir ara que anteposin l’agenda local i les necessitats dels seus ciutadans als interessos o estratègies de partit guiades, una vegada més, en clau de procés.