Anar al contingut

'Sí' a l'alcaldia de Colau

La decisió més difícil

La decisió més difícil

Eva Arderius

La plaça de Sant Jaume serà aquest dissabte la imatge de la política que tenim

Ja està. Les bases de Barcelona en Comú han avalat amb un 71% dels vots la decisió de la direcció del partit. Sí al pacte amb el PSC i a una investidura amb els vots de Manuel Valls, que tot i que no surti en la pregunta de la consulta és el que realment es preguntava i el que més contradiccions internes provoca.

Prendre aquesta decisió no ha sigut fàcil per als comuns. Ni fàcil, ni agradable. Però han votat i han decidit qui governarà el pròxim mandat. Si res es torça, Ada Colau tornarà a ser alcaldessa però no tornarà a ser la mateixa. Ara ja ha fet política, la política que no li agradava. El 2015 Colau va guanyar les eleccions per la seva condició d’activista. Això és el que la va fer diferent, el veritable canvi, no era com els altres. Quatre anys més tard revalida l’alcaldia fent el contrari, just el que li quedava tan lluny, la política en la qual no se sentia còmoda i ningú li pot negar que Colau s’hagi sortit amb la seva. Ha fet que un escenari impossible i que els mateixos votants miraven com una broma s’acabi fent realitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Colau ha convertit en relat creïble la possibilitat d’aconseguir l’alcaldia, un govern compartit amb el PSC, a qui les bases van expulsar fa menys de dos anys, i els vots del seu màxim enemic, Manuel Valls. I tot això amb l’aval de les bases i amb una direcció de Barcelona en Comú que surt reforçada però que no hauria d’oblidar aquest 28% de vots que li han dit a Colau que prefereixen Ernest Maragall d’alcalde. Ara només els falta superar el tràngol d’aquest dissabte, rebre els indigestos vots de Valls, i queda sobretot governar. No serà fàcil.

Colau surt viva d’una maniobra d’alt risc. La decisió més difícil fins ara. Política o principis. Qui va pensar el vídeo electoral de Colau alcaldessa conversant amb Colau activista va ser un visionari. És el que ha acabat passant, els comuns han hagut de reflexionar internament i escollir. I han escollit el poder i la seducció de l’alcaldia, vital per al partit i per a Colau. Una decisió legítima, si es vol governar, però que els comuns saben que decep una part dels seus.

Fa quatre anys, la foto de la investidura va ser la de la plaça de Sant Jaume plena de gent. La foto de la celebració amb confeti, amb molta emoció per als votants de Barcelona en Comú que no pensaven veure la seva líder amb la vara d’alcaldessa. Començava el mandat, es preveia difícil, però per als comuns, aquella va ser una tarda d’alegria i esperances. Aquesta vegada el partit de Colau també ha cridat a acompanyar-la a la plaça de Sant Jaume, però res serà igual. De fet, la plaça serà la imatge de la situació política que tenim. Hi haurà ciutadans que aniran a celebrar l’alcaldia, d’altres a protestar i d’altres hi aniran amb l’únic objectiu de mostrar el seu recolzament a Quim Forn. Hi haurà colors més diferents, banderes més diferents i menys celebracions. El to serà més agre i més trist. Segur que alguns dels votants de Colau enyoraran aquell dia de fa quatre anys com s’enyoren els records innocents i feliços de la ingènua infantesa.