Anàlisi

Comuns a BCN, doble OPA diabòlica

Els votants de les bases es troben al límit de dues conques hidrogràfiques

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48613069 bcn190613215437

zentauroepp48613069 bcn190613215437

O Maragall o Iceta. Encara que no ho sembli, els comunsestan atrapats entre l’espasa del constitucionalisme declarat inamovible i la paret de l’independentisme. És el resultat de passar uns anys a la defensiva, fent equilibris en comptes de proposar una solució pròpia de tipus confederal i defensar-la amb coherència fins al final.

S’ha acabat el bròquil. Els votants de les bases que han de decidir entre convertir Colau en alcaldessa amb els vots del PSC o recolzar Maragall es troben al límit de dues conques hidrogràfiques. És el resultat de no haver aconseguit modificar la geografia política per disposar d’una conca pluvial pròpia. Quan camines de puntetes no pots agafar una arada i desbrossar el teu terreny. Ha arribat l’hora de la veritat. Les aigües, és a dir, la massa minvant d’electors, s’haurà de decantar en direcció al Mediterrani o cap al Manzanares.

Les bases voten, però amb les cartes marcades. Colau prefereix ser alcaldessa i per això declara benvinguts els vots de Valls. La pregunta no fa la menor referència al regal, probablement enverinat, de Valls, però això no té la importància que els perjudicats li volen donar. Entre els comuns no hi ha ningú que ho ignori. Seran pocs els qui no ho acceptin. El propòsit, molt car a l’esquerra provinent de la tradició marxista, és efectuar un exercici d’unitat. Colau per aclamació, i la resta en tercer pla. Amb independència de si els qui s’atreveixin a dissentir són quatre gats o quatre gats i mig, el pronòstic és tan clar com pessimista. Mantenir l’alcaldia a contracorrent no podrà aturar les pèrdues als dos costats, i la disminució progressiva d’un espai que va despertar unes expectatives en els enunciats, però que es va abstenir de presentar qualsevol indici de full de ruta transformador. En conseqüènciauna part de la considerable massa de votants que Colau encara reté per mèrit propi, desfilaran cap al PSC, i una altra part a ERC. No sabem en quina proporció ni a quina velocitat, però la doble pèrdua és inexorable. No en va, els dos partits que han crescut de forma clara i sostinguda en el cicle electoral són ERC i el PSC. L’etapa que estem a punt de començar està ja marcada per aquesta doble victòria, que assenyala de manera contundent i sense rival a republicans i socialistes com els dos referents polítics.

Notícies relacionades

Si no es presenta un imprevist en forma de revolta de les bases dels comuns o de maniobra d’última hora de Maragall, Ada Colau repetirà com a alcaldessa. D’aquesta manera potser pot frenar la doble OPA, per part del PSC i ERC, de la qual ha sigut víctima.Frenar-la, disminuir-la, en el millor dels casos, però de cap manera revertir-la. Si algú vol saber com les gasten els socialistes amb els comuns que es fixi en Badalona, on el PSC, el tercer més votat, pretén que la candidatura encapçalada per Dolors Sabaté, la segona més votada, faci alcalde el candidat socialista sota pena de deixar que Albiol recuperi la vara.

Situació gens encoratjadora. A un costat de la plaça, un president vicari de Waterloo. A l’altre una alcaldessa vicària de Ferraz. Que les pròximes corbes ens agafin confessats.