10 d’ag 2020

Anar al contingut

Tradicions

Amor/odi per les Caramelles del Raval

CARLOS MONTANYES

Amor/odi per les Caramelles del Raval

Isabel Sucunza

Odio les caramelles, però em deixaria la pell per defensar-les: fan més feina que tots els psicòlegs del CatSalut junts

Escric això un dilluns, el de Pasqua, contra rellotge, abans que comencin a desfilar pel meu carrer les Caramelles del Raval tocant les seves cornetes i timbals a ritme de batucada.

Mai penso en elles fins que les tinc sota el balcó dues vegades a l’any: per Nadal i per la Segona Pasqua, però aquesta vegada, l’ajuntament ha penjat cartells al carrer que expliquen el recorregut que faran, l’horari en el qual passaran i on faran explotar petards. Porto tot el dia esperant-les.

Les odio. Tots els éssers vius que vivim a casa les odiem. Odiem el seu repertori, sempre interpretat a cops contundents, intercalats o perpetrats a l’uníson amb trompetadas estridents que fan tremolar els vidres i fan córrer a amagar-se sota el llit els animalets.

Les considero una salvatjada del nivell del dia en què els Mossos van decidir provar, també al meu carrer, la supersirena dispersadora de manifestants: les dues pràctiques haurien de tenir una entrada al manual d’atemptats contra la humanitat d’Amnistia Internacional, si és que existeix aquest apartat; si no, s’hauria d’inventar només per les Caramelles del Raval.

Quan em comença a arribar de lluny aquell rumor per a una mica després veure com timbalers i trompetistes giren la cantonada Cera amb Carretes, començo a dir: “Merda, merda”, primer baixet, per anar pujant després el volum dels crits a mesura que es van acostant.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quan ja les tinc a baix, l’únic consol que em queda és pensar que en pocs moments com aquests dos, cada Nadal i cada Segona Pasqua, puc passar-me els meus bons cinc minuts fent teràpia d’esgarips. “¡Merda! ¡Merda!”, vaig repetint aferrada als barrots, cada vegada més fort, disminuint després el volum a mesura que van allunyant-se.

Però no em queixaré de les Caramelles del Raval. No les denunciaré, no mouré ni un dit perquè les prohibeixin; al contrari: em deixaria la pell per defensar-les si a algú li passa pel cap il·legalitzar-les.

Fan més feina que tots els psicòlegs del CatSalut junts, les Caramelles del Raval. Les estimo amb bogeria.