Sánchez, Iglesias i el Govern de cooperació

Un Govern de cooperació. Aquesta és la fórmula amb què Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van aconseguir que la primera reunió oficial per negociar la investidura pogués presentar un avenç. La fórmula sembla indicar que Unides Podem donarà el seu recolzament, però sense entrar directament en el Gabinet, com demanava de manera insistent la formació morada, que es troba en una situació d’enorme debilitat després dels mals resultats de les eleccions municipals.

Es disfressi com es disfressi, si és així, Iglesias haurà rebut un dur cop davant la fermesa de Sánchez en la seva decisió de formar un Govern només del PSOE. En qualsevol cas, aquest Executiu de cooperació no assegura la investidura, perquè, en les seves reunions amb Sánchez, Pablo Casado (PP) i Albert Rivera (Cs) van reiterar que no donaran suport a la investidura del secretari general socialista ni s’abstindran, en segona volta, per facilitar un Govern del PSOE.

El PP i Cs aposten per altres aliats: la ultradreta de Vox. Els tres partits han assolit un pacte sobre la composició de la Mesa de l’Assemblea de la Comunitat de Madrid, que presidirà el candidat de Cs.  En els pròxims dies sortirem de dubtes. Però el pacte de Madrid s’ha repetit a Múrcia, on Ciutadans presidirà l’Assemblea de la Comunitat, tot i que en aquest cas Vox va votar en blanc. En les dues comunitats, el PSOE va ser la llista més votada. Tots tenen com a antecedent el pacte a Andalusia. Malgrat els malabarismes verbals a què recorri, és evident qui són els socis de Cs.