Els mateixos 11 cabrons de sempre

Una de les frases més cèlebres de quan Toshack va passar per la banqueta del Madrid va ser referida als seus futbolistes. Dies després d’una derrota contundent, el gal·lès va comentar que aquell dilluns havia pensat a canviar 10 jugadors; el dimarts, set o vuit; el dijous, quatre; el divendres, dos, i el dia del partit havia elegit "els mateixos 11 cabrons de sempre".

Una situació pareguda li toca viure al Barça aquest estiu. Després de l’eliminació d’Anfield i la trista final de Sevilla, l’entorn blaugrana reclamava víctimes. Les episòdiques derrotes europees convidaven a fer creu i ratlla amb la plantilla.

Només Messi i Ter Stegen mereixien unanimitat; la resta de l’onze estava sota sospita. Però passen els dies i, tot i que el club s’hagi fixat com a objectiu una sèrie de sortides, el poc interès dels jugadors per abandonar l’entitat i la dificultat econòmica d’aquestes operacions fan pensar que el moviment serà inferior al que s’espera.

Rejovenir la plantilla

La idea del club és la de rejovenir la plantilla en un procés de regeneració que no és nou. Es va iniciar amb l’arribada de Dembélé, Arthur, Lenglet, Malcom –amb menys èxit– i, més recentment, De Jong. Es tracta d’una aposta per injectar competitivitat a la plantilla, perquè els titulars fins ara indiscutibles no se sentin còmodes.

I pot funcionar, però la columna vertebral de l’equip parteix amb avantatge. El tècnic els coneix, sap el que pot esperar d’ells i a més ha comptat amb el seu recolzament públic en els moments delicats. Després de la ratificació de Valverde per part del president, tan necessari és incorporar sang nova com jubilar determinats titulars que exerceixen de tap. El contrari situa l’entrenador davant el compromís d’asseure a la banqueta jugadors que han donat la cara per ell i amb qui ha establert un vincle de confiança durant dues temporades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Perquè si Rakitic, per posar un exemple, es queda a la plantilla, la temptació de Valverde serà la de continuar confiant en un jugador que li aporta seguretat a l’equip i experiència. El croat guanyarà la partida a curt termini a qualsevol centrecampista novell.

Si es tracta de créixer, de progressar, és necessari una nova aposta per jugadors amb projecció que encara s’han d’equivocar, i assumir el risc que inicialment es pugui perdre algun títol. I, sí, també hi ha un raonament econòmic per a aquestes sortides, perquè la desproporcionada massa salarial blaugrana provoca unes estretors econòmiques que permeten poc marge de maniobra per a futurs fitxatges. Si el Barça vol novetats en l’onze, ha de vendre algun intocable, perquè, si es queda, arribarà el dia del partit i tornaran a jugar "els mateixos 11 cabrons de sempre".