Les guerres del Sahel

Tot just ens arriba el soroll del dolor, res a veure amb els focus que fixen la vista en conflictes com Síria, l’Iraq o la crisi de Veneçuela. Fins i tot el Iemen, un país tradicionalment en l’oblit, és capaç de generar mes atenció que el Sahel, un món a la rebotiga d’Europa, que amaga més de 5 milions de persones en estat crític. Desplaçats i refugiats es queden a l’ombra, víctimes dels factors que avui dia provoquen el desplaçament forçat més gran de població: la violència, la pobresa extrema i les conseqüències del canvi climàtic.

La inestabilitat en aquesta zona del món no és nova. Els països que conformen el G-5 de la misèria –Burkina Faso, Txad, Mali, Mauritània i Níger– no sonen a l’agenda global, però ocupen des de fa dècades els llocs més baixos de la pobresa mundial. Una realitat tan lluny de la nostra, que desapareixen de la preocupació immediata, condemnats a un oblit que els fa encara més vulnerables. La línia que divideix l’Àfrica pel desert és un territori hostil, un encreuament de camins que concentra milions de víctimes, de totes les causes que dibuixen el mapa del patiment humà.

Camí cap a l’Europa pròspera, hi ha centenars de milers de refugiats tornats després d’intentar creuar el Mediterrani o d’haver estat esclavitzats en països com Líbia, que han tornat a la rebotiga on romanen en molts casos en mans de noves guerrilles i grups violents que han anat ocupant el buit d’estats tan fràgils que, en aquesta regió, la seva presència és imperceptible. D’altres venen de guerres veïnes al Sudan del Sud o la República Centreafricana i romanen sense gaire perspectiva de retorn. Només a Níger hi ha mig milió de refugiats. Un dels països més pobres del món acull la meitat de tots els que a Europa s’han considerat una allau.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A uns i altres s’hi afegeixen els autòctons. Alguns, víctimes de les conseqüències de l’escalfament global i la sequera, altres de la violència. La lluita pels recursos ha anat dividint el control d’aquesta regió en diferents clans i guerrilles, amb un conflicte obert a Mali, que afecta tots els veïns i amb connexions de molts dels grups implicats que deriven o es nodreixen de les xarxes radicals de la gihad i que ara, des de la caiguda de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, estan rebent nous revulsius amb intenció d’instal·lar-s’hi.

En un escenari d’inestabilitat extrema, bona part de la població ha hagut també de fugir de les seves cases: els joves per evitar ser reclutats, la resta per protegir-se de la violència o la gana. Entre tots conformen aquest nus gordià en què refugiats i desplaçats viuen en una inestabilitat que reuneix tots els ingredients per convertir-se en un polvorí. Al Sahel no hi ha una sola guerra, hi ha totes juntes. Si continua la negligència, el potencial per desestabilitzar a Europa és enorme, una altra bona raó per començar a treure tot aquest patiment de l’oblit i començar a buscar solucions.