Necessari

Beure aigua és necessari. És a dir, no en podem prescindir si volem continuar vivint. Beure aigua en una copa de cristall de Bohèmia és una excentricitat o un luxe, perquè el que ens interessa – que és hidratar-nos – ho podem fer de qualsevol manera, a la gatzoneta, per exemple, ajuntant les mans com si fossin un bol, al costat d’un riu. Una persona et pot donar la mà i ajudar-te a travessar el carrer però aquella mateixa persona seria imprescindible si del que es tractava era evitar, amb la mateixa mà, que el corrent se t’emportés riu avall.

La base sobre la qual s’edifica la candidatura d’Ada Colau a l’alcaldia és la necessitat i no pas el luxe o l’excentricitat. Quan es justifica i diu que no participarà en "operacions estranyes" oblida la principal: no pot prescindir de Manuel Valls. Encara que no el citi o que faci veure que no hi és, encara que clami contra un acord amb la dreta, si Valls no s’hagués ofert, “gratuïtament”, Colau no hauria fet el que ara està fent. Costa de creure que el projecte és “superar els blocs”, quan l’aigua que has de beure o la mà que et salva tenen entitat política perquè juguen a mantenir-los.