Els diners ja substitueixen la pilota

El futbol es mou dins de la lògica de la societat especulativa moderna. Si fos una caserna, presidiria la seva porta el rètol 'Tot per la pasta', i no només pel que cobren les grans figures. Els aficionats han hagut de deixar enrere l’edat de la innocència perquè ha transcendit –abans existia, se sabia, però era com un secret– que es compren partits, es manipulen resultats per a negociets amb les apostes esportives, i ves a saber si el VAR ha pujat o abaixat el preu de la carn d’àrbitre. O si hi ha una tarifa per als que xiulen i una altra per als que decideixen des de la sala de pantalles. També han agafat ja in fraganti directius internacionals dels que decideixen on es juguen les fases finals dels campionats. Hi ha, per descomptat, gent honrada, però menys del que semblava.

En contrast amb l’anterior, el futbol també té un mercat que sí que es publicita: la compravenda de jugadors. Sempre ha sigut un gran espectacle mediàtic. Abans, en l’edat de pedra de la comunicació, a l’arribar l’estiu s’iniciava una fabricació sistemàtica i intensiva de falòrnies sobre possibles fitxatges. Més que de mentir (gairebé ningú els creia) es tractava de distreure els aficionats els mesos sense partits. Ara ja no hi ha un calendari concret per a aquesta barreja de boles, somnis i veritats perquè els clubs fitxen a totes les estacions de l’any malgrat que hi ha reglaments que ho prohibeixen.

El Barça va contractar De Jong quan encara podia haver d’eliminar-se a la Champions amb l’Ajax.  ¿Què hauria passat si...? I es poden crear altres situacions complicadíssimes. Un amic diu que el Barça va tancar fa temps (per segona vegada) el fitxatge de Griezmann i que ara es troba amb el problema que els socis no el volen i, a sobre, hi ha la possibilitat de gastar els diners que costa el francès per a una possible tornada de Neymar... Els fitxatges són moviments de diners blancs i negres així com de comissions. Són, ehem, futbol en estat pur: és un mercat tan opac que ni tan sols els socis que són amos dels clubs saben què es paga i a qui es paga.

La Lliga, els dimecres i els dijous

Notícies relacionades

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

Gest poc coherent

El futbol d’alt nivell genera molts diners, però alguns dels clubs més rics volen esprémer-lo encara més. Estiguin atents al projecte de la Superlliga Europea, una competició que disputarien bàsicament els equips més poderosos (que, a més, mai perdrien la plaça) juntament amb altres equips de farcit que sí que descendirien si queden cuers. Volen que es jugui els dissabtes i els diumenges, corrent les lligues nacionals als dimecres i els dijous.  

La Premier, a qui li va molt bé com estan les coses, s’hi oposa i als equips espanyols hi ha divisió d’opinions. Al nostre país el que convindria seria reduir una mica la Primera Divisió (que va créixer tramposament perquè un any no baixessin a Segona el Sevilla i el Celta) i mantenir les competicions actuals. Però serà difícil impedir que es generi aquest altre negoci que portaria més les retransmissions de partits entre clubs grans. El pols serà duríssim.