El gest

¿Vostès s’imaginen Edith Piaf, a l’Olympia de París, parlant en francès? ¿O a Bruce Springsteen, a New Jersey, adreçant-se al públic en anglès? ¿I s’imaginen uns titulars que diguessin "han tingut el detall de parlar en francès (o en anglès) davant del seu públic"? Doncs això és el que ha passat al Primavera Sound, al Fòrum, és a dir, a Barcelona, amb els comentaris durant el concert d’una cantant que es diu Rosalía Vila Tobella i que és de Sant Esteve Sesrovires i que té el català com a llengua materna. Rosalía, sí, l’estrella. He llegit això en alguns mitjans: "El gest de Rosalía amb Catalunya". ¿Quin gest? ¿Que parlés en català, una nit de juny del 2019, a Catalunya?

La dimensió del problema –en destacar el que hauria de ser normal (fins i tot banal, intranscendent) com una notícia fins i tot d’abast polític– ens serveix per mesurar, entre d'altres coses, el declivi de la llengua pròpia, l’ús de la qual és percebut com una concessió o un regal o una mostra de simpàtica complicitat regional. I això tant funciona per als que blasmen que Rosalía parlés en català com per als que se'n sorprenen o per als que s’emocionen perquè ho va fer.