AL CONTRAATAC
L'efecte robot
Que algú desempolsegui aquell altre manual segons el qual els partits polítics estan per resoldre problemes, no per crear-los o per agreujar-los
zentauroepp48267755 sant joan desp 21 05 2019 pol tica elecciones municipales 2190521221044 /
El Partit Liberal del Japó ha editat una guia per evitar que els seus dirigents fiquin la pota. Abstenir-se d’opinar sobre episodis històrics controvertits, evitar les bromes sobre malalties, no debatre obertament sobre els drets de la dona i, sobretot, no ficar-se en cap merder que els col·loqui en situacions ridícules, són algunes de les recomanacions.
No m’interessa gaire entrar en el detall de la proposta, però sí constatar que afegeix una altra ratlla al procés de robotització de la política. És clar que el Japó ja porta avantatge, perquè a les últimes eleccions municipals de Tòquio es va presentar un robot com a candidat de districte.... ¡i va quedar tercer! Però aquesta història ens convida a preguntar-nos què queda d’autenticitat en la majoria dels nostres representants polítics.
Perfil capat
Ja fa massa anys que els argumentaris que es distribueixen cada matí han capat qualsevol indici d’exhibir perfil propi entre l’adotzenada tropa dels partits. Com que, a més, sortir del carril s’equipara amb dissidència –quan no directament amb traïció– i es castiga amb l’ostracisme o el desterrament, millor mantenir les formes. Un rotllo. I una estafa.
Per això agraeixo qualsevol sorpresa que esvaloti el galliner. Tant me fa que sigui Manuel Valls oferint els seus vots gratis per fer alcaldessa Ada Colau a Barcelona, Íñigo Errejón brindant recolzament a Begoña Villacís a Madrid, o la gesta d’un xaval de 26 anys que, anant porta per porta, ha fet tombar com una truita la composició del govern municipal de Los Molares, a Sevilla; o un altre de 19 a Villalazán, a Zamora, que ja és l’alcalde més jove d’Espanya. «Primer és que no hi hagi bàndols al poble –em deia l’altra dia a la tarda–. Després ja intentaré que tornem a tenir una botiga de queviures».
Un programa de govern assenyat. Per no parlar de Charito, una regidora de 95 anys que ha entrat en un ajuntament de la serra de Madrid com a representant de la candidatura Abuelas por Patones. El seu projecte estrella és un pàrquing perquè els turistes de cap de setmana no les passin magres a l’hora d’aparcar.
En fi, ja sé que el tauler municipal es presta més a aquest tipus de rareses, però he après a apreciar l’imprevisible per sobre dels discursos solemnes. ¿Robots al poder? No. Però que algú desempolsegui aquell altre manual segons el qual els partits polítics estan per resoldre problemes, no per crear-los o per agreujar-los
