Anar al contingut
Barcelona: ni tot, ni res

JORDI COTRINA

Barcelona: ni tot, ni res

Albert Sáez

El resultat de les eleccions municipals a Barcelona mereix una anàlisi detallada. Les xarxes social no permeten estendre’s, però la suma de moltes fogonades dona força llum. Les bombolles independentistes bullen des de diumenge posant de relleu la força simbòlica que pot tenir per a la causa que l’alcalde de la capital catalana sigui netament independentista. Alguns ja s’imaginen els llaços grocs als balcons als dos costats de la plaça Sant Jaume. Somien amb un alcalde Maragall en minoria atrinxerat en la gestualitat contra la "repressió" i pactant, no se’ls ocorre cap altra possibilitat, amb Junts per Catalunya, la candidata efectiva del qual fa poc li va dir “avi” i el va acusar de menysprear al tòtem de Puigdemont. Les bombolles dels comuns debaten amb intensitat les raons per les quals han perdut aquests 5.000 vots que els van faltar per repetir una alcaldia en minoria. Ho atribueixen a dues cares de la mateixa moneda, la lluita de classes, que va portar els rics a votar i que va allunyar els pobres d’Ada Colau  per ser tèbia amb el procés que la va portar a perdre un 11% dels vots a Nou Barris (i també a conservar el vot a Gràcia). En aquesta anàlisi, s’imposa una ràpida rectificació exprés a l’estil de Pablo Casado i se suggereix que Colau deixi l’alcaldia en mans de Joan Subirats per aconseguir els vots del PSC i d’una part de la candidatura de Manuel Valls, els que no són de Ciutadans: el propi alcaldable, Eva Parera i Celestino Corbacho. Finalment, la bombolla autodenominada "constitucionalista" utilitzen Colau per sustentar que la seva majoria s’ha consolidat, ignorant que durant la campanya l’han situat en l’univers contrari.

Al que assistirem en les pròximes setmanes és a un duel polític d’alt voltatge entre dos personatges que es coneixen molt bé, Ernest Maragall i Miquel Iceta. Fa dècades que es veuen les cares en costats oposats d’una mesa de negociació en què sempre arribaven a acords. Ara estan en trinxeres oposades i un sap perfectament el que farà l’altre. Maragall sap que només tindrà èxit si distingeix entre que Barcelona "tingui" un alcalde independentista i que la ciutat "sigui" tota independentista. Iceta treballa sabent que els independentistes no ho són tot, però tampoc són res