Glovo i el model laboral imperfecte

El sistema organitzatiu i laboral de les empreses de missatgeria i transport urgent com Glovo, Deliveroo, Stuart o Ubereats ha estat al disparador sindical des de la seva creació. Sobre el paper aquestes empreses tenen plantilles petites, però la seva marca adorna la uniformitat de molts dels seus “col·laboradors”, com anomenen els repartidors que a la pràctica són la base del negoci. 

Mentre les empreses defensen la vinculació amb treballadors autònoms per la impredictibilitat de la demanda, els sindicats i bona part de l’opinió pública clamen contra un model de relacions laborals que prioritza la precarietat. 

Notícies relacionades

Crema de motxilles de Glovo per la mort d'un dels seus repartidors

Illa, malgrat Sánchez

Glovo té 5.000 missatgers a la seva agenda a Espanya i Deliveroo al voltant de 1.500. L’existència d’una relació laboral estable ha sigut corroborada pels jutges, però no a totes les sentències.  Aquesta falta de coincidència jurisprudencial es fonamenta en el reconeixement de certa necessitat de flexibilitat del mercat laboral i en el dret de lliure elecció de l’individu. Però el cas d’un accident mortal d’un repartidor de Glovo aquest dissabte reobre de forma dramàtica el debat sobre les responsabilitats de les empreses, i els límits que estableixen quan el treball és per compte propi o aliè. Això és una cosa que en darrer terme haurà de dictaminar la justícia. Fins que el Tribunal Suprem no emeti una sentència no hi haurà una doctrina unificada.

La UGT destaca que l’Acord Laboral Estatal d’Hostaleria (ALEH) inclou també aquells el treball dels quals és “el servei de repartiment de menjar elaborat o preparat i begudes, a peu o amb qualsevol tipus de vehicle que no necessiti autorització administrativa [...], incloses les plataformes digitals o a través d’aquestes”. Les empreses asseguren que el 60% dels repartidors no superen les 20 hores setmanals de feina, com si aquest factor fos suficient per negar un lligam laboral. Critiquen que es judicialitzi la relació laboral, però potser sigui aquesta l’única manera d’establir límits i responsabilitats, fins i tot en les circumstàncies més dramàtiques com un accident de trànsit mentre es fa un encàrrec i que acaba amb una mort.