Torni demà

Aquest diumenge s’acabarà per fi el postureig i cada líder polític haurà de jugar les seves cartes ja de veritat, sense una altra campanya electoral a la vista. I és que l’últim mes tot era molt relatiu. S’havia d’esperar. Només això. Sense mullar-se ni ficar la pota fins a les eleccions municipals i autonòmiques. S’havia d’esperar per conèixer els plans i les companyies del govern de Pedro Sánchez. S’havia d’esperar per esbrinar si Pablo Iglesias era a prop o lluny d’assumir un ministeri. S’havia d’esperar per veure si Ciutadans mantenia amb fermesa el seu veto al PSOE, una vegada que ja no hi havia les urnes a la vista. S’havia d’esperar per saber què passarà amb el Partit Popular, si sobreviu a les envestides electorals o si, al contrari, entra a partir d’ara en una catarsi sagnant per acabar, ves a saber quan, en un procés de reinvenció interna.

Idees forassenyades

Des d’aquest punt de vista, segurament aquest dilluns s’apagaran els debats sobre Amancio Ortega, el seu grau de compromís fiscal i les seves donacions per lluitar contra el càncer. Tampoc serà important ja si a les escoles de Madrid se’ls parla als nens de zoofília o se’ls ensenya a ser experts en “fetitxisme amb els peus”. No sé si aconseguirem acostumar-nos al toc pintoresc que aporta VOX al nostre panorama polític. Però potser opten per eludir ja el sexe animal i tornen a dedicar tots els seus esforços als ganivets de pernil com a instrument domèstic de defensa. No farà falta ja deixar anar de cop totes les idees forassenyades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A partir d’aquest dilluns, el PSOE no haurà de fer càlculs electorals per poder dir el que de veritat pensa sobre el futur de Catalunya. Els ha costat arribar fins aquí. Primer, van intentar ocultar la foto d’Oriol Junqueras amb Pedro Sánchez al Congrés. Després, van intentar alentir el procediment per suspendre els diputats presos. Ja ens explicarà Podem si intentava beneficiarAda Colau votant en contra del dictamen dels lletrats del Congrés, una cosa que fins ara només havia passat al Parlament i amb conseqüències nefastes. No sé si això augura un futur govern de coalició mitjanament suportable. Finalment, els socialistes (no només el PSC) ja podran parlar en públic tranquil·lament sobre indults, presons preventives i sentències absolutòries. A veure si aconseguim esbrinar què pensa Sánchez de veritat.

En unes hores, sabrem també si Albert Rivera té raons per intentar exercir de líder de l’oposició, encara que només sigui per incompareixença de Pablo Casado. El PP se l’està jugant aquest cap de setmana. I de quina manera. Si no mantenen el poder a Madrid, ja es poden anar preparant, per molt que el seu líder cregui que tot se soluciona canviant l’equip. Expliquen que Feijóo no vol repetir a Galícia, perquè revalidar la majoria absoluta és missió impossible. Si hi ha desastre el 26-M, el PP podria intentar portar-lo a Madrid per aclamació, que és com a ell li agradaria aterrar a Génova.