23 febr 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Governs de coalició o en minoria

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

Governs de coalició o en minoria

Eulàlia Vintró

Convé assumir la cultura de la col·laboració, del diàleg amb acords, de la transacció, de la renúncia a punts concrets i de la lleialtat institucional

La fragmentació política dels últims anys a Catalunya ha provocat, i continuarà provocant, la necessitat de pactar governs de coalició a les diverses institucions, Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments, per garantir l’estabilitat i la realització del programa de govern acordat entre les forces que hagin aconseguit la majoria.

Es van acabar, doncs, les majories absolutes o unes majories molt àmplies que permetien dur a terme els mateixos programes sense acords o concessions a altres partits. Convé assumir la cultura de la col·laboració, del diàleg amb acords, de la transacció, de la renúncia a punts concrets i de la lleialtat institucional entre opcions diverses però amb responsabilitat compartida.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A partir del dia 27 assistirem a l’eclosió de governs de coalició ja que a les ciutats més poblades de Catalunya el nombre de candidatures amb possibilitat de treure representació arriba fins a set i, al no haver-hi ni majories absolutes ni gaire àmplies, serà imprescindible l’acord per arribar a l’alcaldia o a la presidència de les institucions supramunicipals.

Alguns ajuntaments, ja des de les primeres eleccions municipals, el 1979, van pactar perquè l’alcaldia estigués en mans de l’esquerra i per evitar que els alcaldes franquistes –camuflats en llistes de CiU o d’altres– continuessin amb el bastó de comandament. Sovint la suma de regidors del PSC i el PSUC va guanyar la força de dretes que havia obtingut més vots. No és l’alcalde el primer de la llista més votada sinó aquell que obté més vots de les regidores i els regidors. Així ho diu la llei i, malgrat opinions contrastades, no s’ha modificat.

L’altra opció és governar en minoria i provar d’arribar a acords puntuals amb les forces representades al consistori, amb totes o amb algunes en funció del contingut, per desenvolupar el programa votat per la ciutadania.

Barcelona ha sigut un bon exemple de les dues opcions, entre 1979 i el 2011 un govern de coalició programàtic i d’esquerres amb majoria absoluta. Els dos últims mandats amb governs en minoria, el primer de CiU, el segon de Barcelona en Comú. A partir de dilluns que ve s’haurà de reflexionar amb serenitat i visió de futur perquè el govern que resulti sigui el més beneficiós per a la ciutat i treballi sense excuses ni interferències per millorar les condicions de vida de la gent.

Teòricament hi ha diverses opcions: l’eix esquerra-dreta (Comuns, ERC, PSC, CUP, d’una banda; Cs-Valls, JxCat, PP de l’altra) o l’eix independentistes-no independentistes (ERC, JxCat , CUP, d’una banda; PP, Cs-Valls, PSC, Comuns, de l’altra) i veure si arriben a la majoria absoluta o a una àmplia majoria. És obvi que aquest segon eix dificulta les aliances històriques entre les esquerres i entre les dretes i pot ser la culpable de més governs en minoria, que, sovint, tenen més obstacles per satisfer les demandes de la gent.

Veurem què passa però em temo que fins després de les autonòmiques, encara per convocar, no hi haurà una solució a l’enigma.