Dues mirades

Trons i trons

El poder és per a qui sigui capaç de trenar un relat i d'assentar el regne sobre els fonaments indestructibles de la narració

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48250750 icult  juego de tronos190520195547

zentauroepp48250750 icult juego de tronos190520195547

No crec que els guionistes de ‘Joc de trons’ decidissin dibuixar una metàfora política, però les ficcions tenen això, que s’acaben completant quan algú en fa una lectura. Per als que no sàpiguen de què va, faig un resum. La reina d’un estat més o menys federal mor de manera violenta i deixa vacant el cobejat tron del seu reialme, aconseguit a base de sang i fetge. La crisi és descomunal, perquè s'hi barreja de tot: intrigues, assassinats, afany de poder, la possibilitat incerta però real d’una dictadura militar, set de venjança. Un homenet amb ascendència intel·lectual (i moral) intervé en la reunió dels capitostos que han de decidir el futur i pronuncia un discurs memorable. Diu que no compten els exèrcits ni la capacitat de fer mal, sinó la possibilitat de tenir una història.

El poder és per a qui sigui capaç d'enfilar un relat i d’explicar-lo i d’assentar el reialme sobre els ciments indestructibles de la narració. Convençuts, tots plegats decideixen que el rei sigui un tímid noiet pàl·lid que va amb una cadira de rodes. No pot tenir fills, aquest nou rei, i aleshores l’homenet diu: “Millor. Així, quan hàgim de triar un altre rei, ho farem entre tots i ens estalviarem nissagues de fills ineptes i embogits”. Per acabar-ho d'adobar, la reina d’un dels estats federats diu que el Nord, on ella regna, continuarà essent un país independent i que ja faran la seva. Llàstima que la campanya electoral s’acabi.