Anar al contingut

La legislatura que comença

Els nous desafiaments de Meritxell Batet

Els nous desafiaments de Meritxell Batet

Joan Tapia

La primera sessió del Congrés mostra la dificultat de superar la crispació parlamentària

Els primers dies de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés estan sent moguts. El primer envit és el dels presos. El Suprem ha indicat a la Mesa del Congrés que, d’acord amb la llei d’enjudiciament criminal i el reglament de la cambra, els ha d’inhabilitar. Ordena fer alguna cosa que per les raons que sigui -¿possibles recursos davant de la justícia europea?- vol que avali el Parlament. La fiscalia del Suprem creu que és el mateix tribunal qui ja l’havia d’haver executat. Batet demana més precisions a l’alt tribunal i també un informe als lletrats de la cambra. Rivera i les dretes exigeixen la seva fulminant inhabilitació.  

Jurídicament la decisió és gairebé inevitable, però políticament és polèmica. A Rivera (aplaudit per Vox) li sembla que ja es tarda massa, però l’obligatorietat de la suspensió es deu al fet que estan en presó incondicional com a acusats de rebel·lió, qualificació discutible però existent. I suspendre diputats electes amb el 39% dels vots catalans es pot entendre malament. O molt malament.

Un conflicte llarg

El que passa és que uns deien -plebiscitàries del 2015- que Catalunya seria independent en 18 mesos i altres -més tard- que l’actuació dels tribunals contra els secessionistes resoldria la qüestió. La realitat -i la sessió parlamentària de dimarts ho torna a demostrar- és que tots dos s’equivocaven i que el llarg conflicte català continua condicionant la política espanyola. Els secessionistes proclamen que els seus drets són trepitjats, ja que són a la presó i no se’ls deixa exercir el càrrec per al qual han sigut legalment elegits. I la dreta (Rivera amb l’aplaudiment de Vox i de Cayetana Álvarez de Toledo) acusa Meritxell Batet de complicitat amb el separatisme perquè permet que els quatre diputats assisteixin a la primera sessió del Congrés (decisió que és del Suprem) i jurin el càrrec amb la mateixa màniga ampla fins ara permesa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Mentre el conflicte català no s’encarrili (que no és resoldre'l) la democràcia espanyola estarà coixa. I es boicoteja l’intent de desinflamar tant quan l’independentisme veta que Iceta sigui senador (una pura formalitat per a García Albiol) com quan l’integrisme espanyolista de Rivera aixeca els ànims contra quatre diputats electes. El més greu és que passi a l’inici de la legislatura. ¿Seran així els pròxims anys? ¿Baixarà la crispació després de les municipals de diumenge o, al contrari, la presència de Vox la multiplicarà?

El mal ve potser del fet que els partits creuen que la seva propaganda és la realitat. El 39% o el 47% de separatistes (segons en quina elecció) afirmen que representen tot Catalunya. Rivera i Álvarez de Toledo, que encarnen l’Espanya eterna. En una altra clau, Pablo Iglesias assegura (o assegurava) que és la veu dels de baix, dels explotats, davant els que viuen en xalets.

En campanya electoral potser es pot entendre. A partir de dilluns seria una total estultícia. Per això Batet la va encertar amb la seva sentència de dimarts: “Tots som del poble, però cap som el poble”.