Cultura

Traient el cap per la finestra veiem el tragí dels carrers. El televisor, la ràdio o l’ordinador repeteixen les mateixes idees dites de formes diferents. Les xarxes també criden les consignes. Avui toca odiar un, admirar-ne un altre, necessitar això, desdenyar l’altre. Un món uniforme es fabrica des dels interessos econòmics i polítics, que també són econòmics. Una capa d’homogeneïtat que inclina la nostra mirada, sempre enganxada a terra, el lloc on creix l’egoisme. Només hi ha una palanca que aconsegueix elevar aquesta capa i tombar-la, observar les seves costures, descobrir els seus defectes i, de passada, veure el que prefereixen que no veiem.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

“El 80% de la població de Barcelona no fa activitats culturals, i és un dèficit clarament marcat pel nivell de renda i educatiu”, afirma Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i número dos de la candidatura de Barcelona en Comú a l’alcaldia de la capital catalana. Vuit de cada deu persones.

La cultura ens regala temps per veure’ns i per pensar-nos, per aturar-nos i reflexionar sobre les nostres vides, sobre el que realment importa o, simplement, per evadir-nos i escapar-nos dels missatges que insisteixen a dictar com hem de viure les nostres vides. Una societat que expulsa de la cultura la gran majoria dels seus ciutadans, els menys afavorits econòmicament i educativament, és una societat que aposta no només per la desigualtat, sinó que pretén perpetuar-la.