Anar al contingut

Anàlisi

La llei de segona oportunitat: ¿una bona solució?

MIGUEL LORENZO

La llei de segona oportunitat: ¿una bona solució?

Elisabeth Ruiz Dotras

Seria més eficient destinar recursos a educar financerament els ciutadans per no arribar a uns volums de deute tan elevats

El 2015 es va aprovar a Espanya la llei de segona oportunitat (llei 25/2015) amb l’objectiu d’exonerar deutes tant a autònoms com a famílies. Fins al moment només era possible exonerar el deute a empreses en fallida a través de processos concursals. No obstant, el Govern, davant l’elevat volum de deute, va promoure aquesta llei a fi de donar una segona oportunitat a aquelles persones que no podien fer front a l’elevat volum de deute tenint en compte els seus recursos econòmics. El deute que es condona és aquell relacionat amb entitats financeres o altres ens privats, però mai es condona el deute amb Hisenda o la Seguretat Social.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per poder acollir-se a aquesta llei és necessari el compliment d’una sèrie de requisits tals com provar que el ciutadà no té ni diners ni altres actius per poder fer front als seus deutes i demostrar que hi ha hagut "bona fe" en les seves actuacions. Com a "bona fe" s’entén que prèviament ha intentat negociar amb els seus creditors, que no ha provocat la situació, que no s’ha acollit a aquesta llei en els 10 anys previs, que no ha comès delicte econòmic i que no ha rebutjat una feina adequada al seu perfil.

Aquest tipus de llei no és nova i s’han aplicat lleis similars en altres països d’Europa i als Estats Units. Malgrat la creació d’aquestes lleis, els nivells de deute de les famílies continuen sent preocupants. El Banc d’Espanya ha publicat recentment el percentatge d’estalvi de les famílies, sent aquest d’un 4,85% de la seva renda disponible, és a dir, inferior al 5% de la renda neta que ingressen després d’haver pagat impostos . Si el percentatge òptim d’endeutament que es recomana és entre el 30% i 35%, és preocupant aquesta baixa taxa d’estalvi, i indica de nou que seria molt difícil per a les famílies fer front a una nova crisi, malgrat haver-se aprovat una llei de segona oportunitat.

En cas que el deute s’exoneri, el ciutadà no sap quins comportaments ha d’evitar per repetir de nou situacions similars

Però ¿què hi ha darrere d’aquesta taxa d’estalvi tan baixa? En primer lloc, un volum de deute de les famílies més elevat, que combinat amb el fet de salaris baixos, un elevat pes del cost de l’immoble i els subministraments, i una societat cada vegada més consumista i molt orientada a curt termini, fa difícil determinar la "bona fe" del ciutadà per condonar el deute. Si el ciutadà no té les eines o els coneixements per a una bona gestió econòmica dels seus recursos financers, pot ser difícil demostrar la "bona fe" del ciutadà a fi d’acollir-se a aquesta llei. I en cas que el deute s’exoneri, el ciutadà no sap quins comportaments ha d’evitar per repetir de nou situacions similars No obstant, els seus creditors deixen de rebre el deute contret sense que ningú es faci càrrec d’aquestes pèrdues.

Però el que sí que està clar és que el nivell de coneixement financer de la societat és molt baix i que Espanya se situa per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. Així doncs, una solució més eficient seria que el Govern destinés recursos a educar financerament la societat perquè el comportament financer dels ciutadans fos més òptim sense necessitat d’arribar a uns volums de deute tan elevats i resultés més fàcil demostrar la seva "bona fe". Si bé també es necessiten més mesures socials per ajudar aquelles famílies més pobres que no poden fer front al cost del lloguer i dels subministraments.