Una presidència sense més que gestos

El primer any de Quim Torra com a president de la Generalitat s’ha complert aquest dimarts amb més pena que glòria, ja que el balanç de la presidència de qui des del primer moment es va considerar president vicari és depriment. Torra, elegit personalment per Carles Puigdemont davant de la incredulitat general per la falta d’experiència política del designat,ha sigut més un activista  que un president de la institució més important de Catalunya. S’ha dedicat a lapolítica de gestos, alguns d’aquests incomplint les mínimes normes d’urbanitat i respecte institucional –les insolències al Rei, entre d’altres–, en lloc de governar per intentar resoldre els problemes que pateixen els catalans amb els instruments de què disposa la Generalitat que, tot i les queixes constants, són nombrosos. I no val l’argument utilitzat per la portaveu del Govern que aquest any la Generalitat s’ha vist obligada a reparar els suposats estralls causats per l’aplicació de l’article 155.

Les conseqüències penals del procés evidentment col·loquen la política catalana en una situació d’excepcionalitat, que té el seu màxim reflex en eljudici que se celebra al Tribunal Suprem. Però l’actuació erràtica de Torra no ha servit per reparar ni aquests estralls ni d’altres. Han sigut massa els signes que no ha posat les institucions al servei de tots els catalans. Per no parlar de la sensació cada vegada més insostenible que no presideix un Govern, sinó dos.