La Nakba continuada

El poble palestí commemora el Dia de la Nakba el 15 de maig. El terme designal’expulsió  de més de 750.000 palestins en el marc de la creació del’Estat d’Israel. El concepte apunta també a la denominada ‘Nakba continuada’, conjunt de mecanismes i dinàmiques de despossessió de diferents grups de palestins. El 71è aniversari evoca no nomésl’origen colonial del conflicte, sinó també quines qüestions serà necessari abordar per arribar a una solució justa i exhaustiva al conflicte palestino-israelià. El debat intel·lectual es planteja en termes d’un o dos Estats –quan la realitat és d’una única sobirania sobre un territori. S’hauria de centrar a donar una resposta justa a les reivindicacions del conjunt d’autòctons a la Palestina històrica.

El procés de pau s’acontenta a ‘gestionar’ i, per tant, perpetuar el conflicte. Cap solució definitiva és avui atractiva per a Tel Aviv, que s’aferrarà a l’'statu quo' fins que aquest sigui onerós per al govern, la seva població i els seus aliats. Gaza representa una al·legoria:‘ofegar sense escanyar’.La recent escalada va ser frenada per una treva precipitada, en vista de la celebració del festival d’Eurovisió estival d’Eurovisióla setmana en què el poble palestí commemora la seva catàstrofe. Les concessions a la població de Gaza van ser, com de costum, simbòliques i susceptibles de ser retirades immediatament. Ni una menció a l’aixecament del bloqueig.

Interessos estratègics

No guanya només Israel, sinó també els representants palestins amb legitimitat erosionada que desdenyen la unitat nacional: un cada vegada més enrocat Hamàs i una cada vegada més autocràtica Autoritat Palestina. Guanyen també les forces reaccionàries de la regió: custodien un equilibri de poder que fins ara els ha garantit una certa estabilitat i els permet centrar-se en interessos estratègics prioritaris, alguns dels quals convergeixen amb els d’Israel.

Notícies relacionades

Israel, el candidat incòmode

Illa, malgrat Sánchez

L’‘Acord del Segle’ veurà la llum després delRamadà, després de retards per adaptar-se a l’adagi marcat per Netanyahu i les necessitats de l’Administració de Trump. Les pròrrogues han servit per prendre el pols als carrers i capitals àrabs, destinades a, respectivament, tolerar i finançar l’acord. Alguns paràmetres ambicionen ser fets consumats sense passar per la mesa de negociació: Jerusalem com a capital d’Israel, negació de la condició de refugiat palestí, reconeixement de l’annexió  de territoris ocupatsl’annexió   i humanitarització del conflicte.

La Unió Europea es vanta de representar una alternativa, però la seva estratègia ha alimentat l’'statu quo' durant dècades. El punt de partida i única dimensió de la seva actitud el represental’ocupació post-67, impertèrrits davant del present i futur de la resta de palestins. El canvi de paradigma és evident, malgrat els esforços per silenciar-lo de l’Executiu a Ramallah finançat per la comunitat internacional. Brussel·les s’escuda, mentrestant, en la seva cacofonia interna per justificar una equidistància que desdenya la injustícia històrica no reconeguda que evoca el Dia de la Nakba.