Barcelona en disputa: Colau o Maragall

Com així dibuixen les dues últimes enquestes publicades (GESOP i CIS), la pugna per Barcelona comença a resumir-se en una disputa per l’alcaldia entre Ada Colau i Ernest Maragall. A la primera enquesta, ERC se situa lleugerament per davant de Barcelona en Comú (BeC) en estimació de vot (2,5 punts), tot i que més electors prefereixen Colau d’alcaldessa abans que Maragall (6 punts). A l’enquesta del CIS, els comuns superarien els republicans per la mínima. Empat tècnic a l’inici de campanya. El que passi durant aquests 15 dies serà decisiu, contribuirà a decantar el resultat. 

Es pot indicar que encara existeix un 30% de persones indecises a l’iniciar la campanya electoral. Cada vegada més els votants decideixen el seu vot més tard. La fragmentació en el sistema de partits i la vivor del debat públic hi contribueixen. A més, la cita del 26-M ha quedat contaminada per les recents eleccions generals: no s’ha començat a parlar en clau de ciutat fins després del 28-A. Referent a això es pot assenyalar que la majoria d’indecisos dubten entre dues forces polítiques que s’ubiquen pròximes ideològicament. És aquí on entren en joc les parelles de ball: les bosses de votants en disputa. Haurem d’observar-ne l’evolució i com aquesta culminà el diumenge de les votacions.

La primera parella de ball és la que es dona entre BeC i el PSC. El seu desenllaç tindrà a veure amb la capacitat d’Ada Colau per seduir una part dels votants que van recolzar Pedro Sánchez en les generals. En un context de polarització Colau-Maragall, la primera podria maximitzar resultats apel·lant al vot útil. Juga a favor seu el fet que l’alcaldessa pugui presentar obra de govern i, sobretot, un programa de propostes futures si aconsegueix una majoria sòlida per seguir al càrrec. En contra seu juga el record per part dels votants socialista d’haver trencat l’aliança de govern amb el PSC arran del 155.

La segona parella se situa dins del camp polític de l’independentisme. ERC i JxCat continuen la seva lluita per l’hegemonia. De la mateixa manera que el PSC, ERC pot veure’s beneficiada per una mena d’efecte de segona volta. Ara bé, faltaria saber si l’impacte dels 15 escons d’ERC en les generals afectarà altres arenes polítiques amb dinàmica pròpia: la municipal i l’europea.

Queden dues incògnites a resoldre: si la força de la marca 'ERC' serà suficient per contrarestar un candidat el perfil d’alcaldable del quales basa en gran mesura en el seu cognom; si la candidata de JxCat Elsa Artadi serà prou competitiva en l’espai postconvergent. A això, es podrà afegir l’impacte que tindrà l’'efecte Puigdemont' en les europees.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Només després de resoldre’s aquestes incògnites, podrem començar a parlar de pactes.  I no només d’investidura.