Una pugna de tres espais

Encara amb la ressaca de les eleccions del 28 de abril, Barcelona votarà d’aquí dues setmanes la composició del nou consistori. Unes eleccions on les que les dinàmiques observades el dia 28 interaccionaran amb els elements propis de les candidatures locals i fins i tot amb algunes tendències de les eleccions europees, generant un escenari que avui per avui genera mínim tres tipus de dubtes i una gran bossa de indecisos entre els electors de tots els partits.

En primer lloc, sembla que ERC mantindrà la tendència a l’alça que ja es va veure el 28 de abril. Un posició que li permetrà no només situar-se com una de les candidatures amb més opcions de ser força més votada. A més, les enquestes també apunten a certa consolidació de la formació republicana com a primera força independentista molt per davant de la candidatura de JxC , fet que li podria permetre captar vots de altres formacions independentistes si la campanya es polaritza molt en l’eix nacional. De fet les, les dades del GESOP ja apunten a un important flux de votants des de l’antiga Convergència o la CUP als republicans.

Eix social i eix nacional

No obstant, són certs elements de la campanya podrien posar en risc aquesta posició privilegiada de la candidatura de Maragall. En primer lloc perquè la candidatura de Puigdemont a les europees podria arrossegar vots cap a candidatures del seu partit el dia 26. En segon lloc, perquè la presència de noves candidatures independentistes pot generar dinàmiques força imprevisibles, especialment en un context en el que la CUP i Barcelona capital semblen estar lluitant per poder entrar al consistori com a força visible de l’independentisme més radical. I per últim perquè no és descartable que la campanya faci que l’eix social i econòmic recuperin certa força en front a l’eix nacional, una situació que podria canviar considerablement els escenaris i empitjorar les possibilitats de una ERC que no només capta vots de independentistes de totes les ideologies, també sembla entrar amb certa força entre els antics votants de Ada Colau.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Molt relacionat amb aquesta lluita sobre la rellevància dels dos eixos en la campanya trobem el segons gran espai de dubte. Les enquestes actuals semblen apuntar a certa recuperació del vot que els socialistes van perdre cap als Comuns en les eleccions de 2015. Una dinàmica que també es va poder veure en el context del 28 de abril. No obstant, Ada Colau segueix sent la alcaldable més popular segons les enquestes de GESOP, amb un avantatge de més de 15 punts sobre Collboni. En un context en el que ser la força més votada podria suposar la possibilitat de governar, caldrà veure com evoluciona la gran bossa de antics votants de Barcelona en Comú que avui encara no han decidit a qui votaran. En concret la gran incògnita és saber fins a quin punt els Comuns seran capaços de mantenir el vot útil socialista en un context on no només hi ha hagut el fracàs del pacte de govern entre les dues formacions arrel del 155. També en un context on l’alternativa millor situada per guanyar a Colau no és Convergència sinó ERC. Un fet que podria generar menys incentius al vot útil.

No obstant, l’espai que segurament genera més dubtes de tots és, com ja va passar el 28 de abril, el de la dreta no catalanista. El gir de ciutadans a nivell estatal sembla tenir els seus efectes en comportament electoral dels barcelonesos com ja ho va fer el 28 de abril. La formació de Valls compensa les pèrdues de fins a un 18,2% dels seus antics votants cap als socialistes amb un creixement força espectacular entre els antics votants del partit popular. Fins a un 34,2% dels electores que van optar pels populars el 2015 optarien ara per Manuel Valls, fet que podria deixar fora del consistori a la formació liderada per Bou. Caldrà veure si els canvis de estratègies de les últimes setmanes, l’imprevisible vot a VOX, o el perfil propi de Manuel Valls en la campanya canvia aquestes dinàmiques.