Dues crisis polítiques per relativitzar

Després de tres intensos dies de debat parlamentari, comença a caminar el nou Govern de Sánchez, el primer de coalició a escala estatal de la democràcia moderna espanyola. Un Govern que, si ens guiem pel clima de les sessions, tindrà per davant no només múltiples reptes econòmics, demogràfics i socials, també dos problemes polítics que dificultaran la tasca política. En primer lloc, l’existència d’una oposició que encara no ha acceptat la derrota i sembla disposada a qüestionar la legitimitat de les institucions de l’Estat en el procés. En segon lloc, una distància emocionalment enorme entre el Govern i algun dels partits que han fet possible la seva investidura, en especial ERC.

Els dos problemes tenen causes molt diferents, i suposen reptes molt desiguals per al futur del Govern sorgit. Però tots dos componen una crisi política que ha portat a un bloqueig de l’acció parlamentària dels últims anys, dificultant l’actuació dels governs i la generació de majories àmplies per aprovar propostes. Una situació que l’actual Govern hauria d’intentar revertir si vol poder donar resposta a la resta de conflictes que pretén encarar.

Així, el Govern entrant hauria de ser conscient de les dues crisis polítiques amb què neix i els problemes que aquestes suposaran a l’hora de poder debatre i aprovar propostes en els diferents temes. Però probablement farà bé en no obsessionar-se amb cap d’aquests problemes i generar un discurs que obri espai perquè els altres debats entrin a l’escenari. Altres debats que fins i tot poden canviar lleugerament la situació. Al cap i a la fi, no tots els temes haurien de generar la cohesió que hem vist aquests dies entre Vox, el PP i Ciutadans. I no tots els temes amplificaran les diferències entre ERC i els socis de Govern amb la mateixa força.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Si el debat gira entorn dels conflictes polítics que estructuren el discurs de l’oposició, el govern es quedarà sense espai per debatre els problemes que han permès l’actual coalició. És probable que els ministres tinguin molt més complicat aconseguir prou majories per aprovar mesures al Parlament. I hi haurà un gran risc que els votants dels partits de Govern se sentin molt llunyans a l’actuació dels seus representants.

En resum, hi ha un nou Govern que ha començat a caminar en un debat on s’han visualitzat clarament dues crisis polítiques difícilment negables. Irònicament, no obstant, serà només canviant els termes del debat perquè torni a girar entorn d’altres conflictes com podrà sobreviure. Serà només obrint debats on els diferents partits puguin adoptar posicions més pragmàtiques i que qüestionin menys els principis del debat, com la política tornarà a estar al servei de les solucions. I, conseqüentment, com el Govern i les institucions sobreviuran.